Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

‘Eroica’: mínims rituals per a la supervivència

Hi ha llibres fets des de la més estricta humilitat i sense voluntat de ser referents, que, per algun factor desconegut, ens enlluernen, ens colpegen, ens assalten, ens informen de com érem i de com vam viure aquells mesos enclaustrats

1
Es llegeix en minuts

La pandèmia comença a generar literatura de tota mena: testimonial, sociològica, econòmica, de reflexió filosòfica. N’hi va haver que van córrer amb edicions d’urgència, amb textos apressats, per reflectir aquella inicial patacada històrica. N’hi ha, també, que introduiran l’episodi de la pandèmia (¿serà només un episodi o esdevindrà un capítol fundacional?) en futures novel·les. Hi ha llibres, però, fets des de la més estricta humilitat i sense voluntat de ser referents, que, per algun factor desconegut, ens enlluernen, ens colpegen, ens assalten, ens informen de com érem i de com vam viure aquells mesos enclaustrats.

Notícies relacionades

És el cas d’ 'Eroica', el dietari íntim que va escriure Cristina Masanés i que publica L’Avenç. 'Eroica', la tercera simfonia de Beethoven, que es barreja, com a banda sonora, amb els silencis i el pas del temps, amb les seves notes esparses, fugisseres, agafades al vol, amb la seva confessió dolorosa i alhora amarada d’alegria i serenor. Una constel·lació de mínims rituals per a la supervivència que es despleguen davant nostre amb la potència simfònica i la delicadesa del “lied”, cercles concèntrics i punts de fuga. És un llibre important, aquest. Mínim, dens, emocionant.