Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’Alguer i el volcà
Només sabem que hi haurà conflicte mentre no es resolgui el tema dels exiliats i que la latència serà com la del volcà, que arriba un moment en què escup lava
Carles Puigdemont en el Encuentro Internacional de Adifolk, /
Anar a l’Alguer era complicat, però Ryanair va contribuir sense voler a reforçar la idea dels Països Catalans. La comunicació va fluir amb molt més dinamisme, i molts van poder descobrir que viatjar a aquesta ciutat del nord-oest de Sardenya era gairebé com no moure’s de casa. Això sí, amb uns espaguetis espectaculars, a la bottarga, aquests ous ataronjats de mújol, o de tonyina, secs i en conserva, ratllats sobre la pasta.
Ara, hem tornat a l’Alguer com si fóssim Fabrizio del Dongo a ‘La cartoixa de Parma’. Va viure la batalla de Waterloo (¡sí, la de Waterloo!) sense adonar-se que era allà. Al mig del soroll i la sang, «li va quedar l’interrogant de si havia sigut una veritable batalla». ¿Què ha passat a l’Alguer? ¿Una escaramussa? ¿Una obsessió malaltissa de Llarena? ¿Una operació fosca d’Estat? ¿Amb quina intenció? ¿El fracàs anunciat d’un intent desesperat, un excés de confiança en les mateixes forces? ¿Una basta mentida a l’espanyola? Érem a l’Alguer, com qui diu, però no sabem encara si ha sigut una veritable batalla. Només sabem que hi haurà conflicte mentre no es resolgui el tema dels exiliats i que la latència serà com la del volcà, que arriba un moment en què escup lava.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
