Insult polític Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

«Sardà, ets un ‘facha’!

El senyor que em va cridar em considera ‘facha’ segurament per no ser independentista

1
Es llegeix en minuts
«Sardà, ets un ‘facha’!

Si algú em considera un 'facha', vol dir que per a aquesta persona soc, indiscutiblement, ‘facha’. És igual si jo em considero o no ‘facha’. És el de menys. Per al senyor que la setmana passada em va cridar: «Sardà, ets un ‘facha’. Fot el camp», soc un ‘facha’. Punt.

«Facha» deriva de la pronunciació de les italianes «fascio» i «feixista». L’origen no està en l’ús que el feixisme pogués donar-li en la seva retòrica, sinó justament al contrari: en la propaganda comunista. El terme era útil, segons Vilches, perquè era possible vincular el concepte polític amb la proximitat a la definició popular de «facha» com a algú amb mal aspecte, un «mamarratxo, espantall i com a sinònim despectiu de ‘feixista’, entesa com a persona d’«ideologia política reaccionària». Tot això segons la RAE.

Aquí i ara, no obstant, el senyor que em va cridar em considera ‘facha’ segurament per no ser independentista. Alguns independentistes consideren que la resta som ‘faches’. ¿Com es pot estimar tant un país en què la meitat dels ciutadans són ‘faches’? Sèneca va deixar ben clar, fa segles, que ningú estima la seva pàtria perquè és gran sinó perquè és la seva.

Al meu vociferador li donaré arguments per reforçar el seu corpus teòric. 

Jordi Pujol, el 1976: «L’home andalús és un home destruït […] és generalment un home poc fet, un home que fa centenars d’anys que passa gana i que viu en un estat d’ignorància i de misèria cultural. Mental i espiritual».

Oriol Junqueras el 2008: «Els catalans tenen més proximitat genètica amb els francesos que amb els espanyols; més amb els italians que amb els portuguesos i una mica amb els suïssos». Fins i tot ell.

  

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Quim Torra: «Ara mires al teu país i tornes a veure parlar les bèsties. Però són d’un altre tipus. Carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana,no obstant, que s’esbandeixen amb odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb floridura, contra tot el que representa la llengua».

Estimat vociferant, no estàs sol. Felicitats. El teu ‘facha’.