Detenció a Itàlia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Què passarà amb Carles Puigdemont?

Si novament un tribunal europeu, a part d’aquells jutges alemanys, no confirmés l’existència de rebel·lió ni tampoc de sedició, la clatellada a la justícia espanyola tornaria a ser tremenda

3
Es llegeix en minuts
Exiled former Catalan president Carles Puigdemont (C) gets into a car as he leaves after being released from jail on September 24, 2021 in Sassari, Sardinia island, Italy. - Exiled former Catalan president Carles Puigdemont, who was arrested in Sardinia on September 23, 2021 at Spain’s request, was free to leave the country and his lawyer said Puigdemont would attend the next hearing in his extradition fight, on October 4, 2021. (Photo by Gianni BIDDAU / AFP)

Exiled former Catalan president Carles Puigdemont (C) gets into a car as he leaves after being released from jail on September 24, 2021 in Sassari, Sardinia island, Italy. - Exiled former Catalan president Carles Puigdemont, who was arrested in Sardinia on September 23, 2021 at Spain’s request, was free to leave the country and his lawyer said Puigdemont would attend the next hearing in his extradition fight, on October 4, 2021. (Photo by Gianni BIDDAU / AFP) / GIANNI BIDDAU (AFP)

Ahir es va produir una de les notícies més sorprenents de l’any. L’expresident Carles Puigdemont va ser detingut a Sardenya com a conseqüència de l’ordre internacional de detenció cursada per la justícia espanyola i que pesa contra ell des de fa temps. Amb independència de la ideologia de cada un i de quin prefereixi cada persona que sigui el destí de Puigdemont, correspon intentar aïllar-se de les emocions i analitzar amb objectivitat la situació, amb les seves incerteses i certeses.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En primer lloc, cal insistir que l’ordre de detenció és vigent, i podria haver sigut activada en qualsevol país de la Unió Europea atès que Puigdemont, fins i tot sent europarlamentari, ja no gaudeix d’immunitat. Així ho va confirmar el Tribunal General de la Unió Europea, que precisament està jutjant aquesta retirada de la immunitat que va operar el Parlament Europeu i que l’indicat tribunal va rebutjar suspendre. La immunitat, per tant, no existeix en aquest moment.

Pot ser que hagi confós que aquest tribunal general, quan va rebutjar la petició de devolució cautelar de la immunitat que va formular l’expresident, va indicar que la seva detenció era poc possible, ja que, com havia remarcat el Govern espanyol, el procediment per a la concessió de l’euroordre iniciat a Bèlgica, que encara està obert, es trobava suspès a l’haver formulat el Tribunal Suprem espanyol una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que és el superior del Tribunal General, precisament. Però és clar, el que de cap manera es va poder imaginar el Tribunal General, ni el Govern espanyol ni ningú, és que l’expresident, ja sense immunitat, cometria la incomprensible imprudència de viatjar fora de Bèlgica, o fins i tot de França, país que va decidir sàviament no activar l’ordre de detenció per afavorir la presència de Puigdemont al Parlament Europeu, ja que la seu és en aquest país.

No obstant, a l’anar a un altre país, el risc per a l’expresident era imminent. La seva situació ara, excepte que succeeixi un miracle –i mai se sap–, començarà dins de les 48 hores des de la seva detenció, amb una compareixença a Sardenya davant el president del Tribunal d’Apel·lació de Càller (secció Sàsser), compareixença en què li preguntarà si accepta la seva entrega a Espanya pels delictes de sedició i malversació, i disposarà si priva o no de llibertat l’expresident. Puigdemont, lògicament, s’hi oposarà, a l’espera que quan el tribunal d’apel·lació, ja en ple, decideixi sobre la seva entrega, pugui potser concedir-la només pel delicte de malversació, igual que van fer els jutges alemanys al considerar, de manera correcta, que no hi havia en cap cas rebel·lió.

No obstant, ara és més difícil que els jutges italians arribin a aquesta conclusió. Quan van decidir els jutges alemanys no hi havia una sentència ferma del Tribunal Suprem qualificant els fets com a delicte. Ara sí que existeix, i serà complicat que un tribunal d’apel·lació regional decideixi anar en contra del que ha disposat tot un Tribunal Suprem estranger. Això voldrà dir que una vegada concedida l’entrega a Espanya en el termini –en principi– de dos a tres mesos, la defensa de Puigdemont la recorrerà davant el Tribunal de Cassació italià, que l’ha de resoldre –novament en principi– en 15 dies. I de nou, s’entreveuen pocs canvis en aquesta seu. A partir d’allà començarà el periple davant la justícia espanyola i la seva defensa discutirà legítimament tot el que sigui discutible, començant per la mateixa competència del Tribunal Suprem, que és més que qüestionable.

Notícies relacionades

Per descomptat, tot pot ser diferent. Avui pot quedar l’expresident en llibertat si el jutge italià no aprecia risc de fuga, i fins i tot pot ser que el tribunal italià decideixi denegar l’entrega a Espanya, o almenys, com ja he dit, estalviar-li el delicte de sedició, la vigència del qual al Codi Penal italià és extraordinàriament dubtosa, i aquí té una bona carta la defensa de l’expresident. I si novament, un tribunal europeu, a part d’aquells jutges alemanys, no confirmés l’existència de rebel·lió ni tampoc de sedició, la clatellada a la justícia espanyola tornaria a ser tremenda.

Esperem esdeveniments. Aquest nou capítol acaba de començar.