¿Està amenaçada la democràcia?

La sentència, sens dubte contundent, em fa reflexionar sobre una de les principals carències de la democràcia: el paper limitat que tenen els ciutadans en el millor sistema polític.

La democràcia és l’únic sistema vàlid per garantir la prosperitat i el respecte als nostres drets més fonamentals, però és evident que requereix una reinvenció que ens faci més partícips, que ens situï al centre. Urgeix una població democràticament activa.

Les democràcies contemporànies atorguen als ciutadans la potestat d’elegir els seus representants de forma periòdica. Això és cedir-los el poder absolut sobre qualsevol decisió que afecti les seves vides en els següents quatre anys. La màxima participació democràtica ciutadana requereix una lucidesa de tot just cinc minuts, el temps que es tarda a dipositar la papereta a les urnes.

Amb aquest nivell mínim de participació, resulta evident que el ciutadà ni s’esforça a entendre la política ni se sent motivat per fer-ho. La desafecció política és una de les conseqüències d’una democràcia, sens dubte, incompleta.

Hem de cuidar i protegir la democràcia tal com ha assenyalat Pedro Sánchez, però també és el nostre deure construir una democràcia exigent. Els governs han de reclamar als seus ciutadans un major coneixement i interès polític i els ciutadans exigir als seus governs la potestat de participar en decisions importants al llarg de la legislatura.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Actualment aquesta democràcia activa recau exclusivament en grups de pressió o ‘lobbies’, capaços d’influir i modelar les decisions dels nostres governs. 

És un mal assumpte creure que aquests grups garantiran el respecte a les minories, realment amenaçades.