Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’altre full de ruta

El retorn a la prioritat en la gestió dels interessos comuns és una bona notícia. Però ha de tenir concrecions més aviat que tard

2
Es llegeix en minuts
L’altre full de ruta

EFE / MARTA PÉREZ

Que l’independentisme amb responsabilitats de govern –una altra cosa és l’atrinxerat en posicions simbòliques o en la confortable oposició interna o externa al Govern– viu en una nova fase en la qual correspon tocar de peus a terra va tenir aquest dimarts una altra mostra en l’exposició pública del pla de l’Executiu de Pere Aragonès. El conjunt de mesures per desplegar durant la legislatura que arrenca constitueix el full de ruta definit per l’acord entre ERC i JxCat i els compromisos parlamentaris contrets amb la CUP. Aquesta expressió, tan desgastada d’altra banda en els últims anys, no ha de tenir com ha succeït al llarg del procés un significat unívoc, la determinació dels passos per aconseguir la independència mentre la gestió dels interessos concrets de la societat catalana eren relegats, o obertament desdenyats pels qui presumien de no ser al Palau de la Generalitat per gestionar una autonomia. Solemnitzar aquest full de ruta –paral·lel a la dels objectius sobiranistes en el discurs formal del Govern, alternativa a la pràctica durant un mentrestant indefinit– demostra a quin punt la irrupció de noves necessitats i prioritats no deixa una altra alternativa que reivindicar la gestió i la planificació d’un futur real i no hipotètic.

El pla de Govern presentat aquest dimarts fia la possibilitat de finançar algunes de les seves mesures més ambicioses a una previsió optimista de creixement, no gaire diferent d’altra banda de les que maneja el Govern central en les seves previsions pressupostàries. Hi destaquen l’aposta per la política pública de vivenda, amb 1.000 milions d’euros d’inversió, un pla de rescat social dotat amb 700 milions d’euros o la dotació de 5.000 milions d’euros en cinc anys per a la Sanitat, amb el focus centrat en la castigadíssima atenció primària. Tot i que moltes de les mesures no siguin exactament quantificables ni tinguin un suport pressupostari clar, la filosofia del pla és que es puguin retre comptes del seu compliment efectiu al terme de la legislatura.

El retorn a la gestió dels interessos comuns és una bona notícia. Però no està de més no oblidar que les eleccions de les quals sorgeix l’actual Govern es van celebrar fa ja set mesos. I tot i que el calendari ha quedat evidentment condicionat per l’accidentat procés de negociació de la investidura de Pere Aragonès i les urgències imposades per l’atenció a la pandèmia de la Covid, més aviat que tard ha de començar aquesta rendició comptes. Si parlem de gestió concreta i real, els terminis indefinits no serveixen.