Els Budes de Bamian i les vacunes contra la Covid

Una cosa semblant pot estar passant amb la forma en què s’està tractant l’emergència produïda per la pandèmia de Covid-19. Mentre a Europa els nivells de vacunació estan arribant a nivells molt alts i no creixen més perquè una minoria irresponsable no es presenta als llocs de vacunació que han quedat buits, molts altres països, i en primer lloc, sens dubte, l’Afganistan, tenen nivells de vacunació irrisoris. Mentrestant, tanquem les fronteres per por de la immigració i per mirar d’aturar noves infeccions. Però hauríem de saber que, si deixem que el virus corri sense control, a molts països poden anar apareixent noves variants que acabaran arribant a Europa. Pot ser que la tecnologia de les vacunes ens acabi protegint, però això no ens pot evitar que el que passa fora de la frontera europea ens acabi afectant.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Al món global on vivim algunes de les qüestions essencials per a la nostra vida tenen un desenvolupament global. Hem de parlar del canvi climàtic, de la biodiversitat, però també de la producció d’aliments i de molts dels aparells de base tecnològica que utilitzem cada dia. Ara veiem també que la nostra salut, per exemple per l’aparició de malalties emergents o de noves pandèmies, pot dependre dels intercanvis globals i de quins sistemes de salut hi ha no només a Europa sinó també en llocs on es poden originar noves malalties. Fins i tot la cultura és una qüestió global. La nostra cultura grecoromana va arribar a l’actual Afganistan i allà va tenir un desenvolupament extraordinari. Si abandonem les seves restes aquestes correran els perills que hem vist. En el passat, el que havíem fet a Europa era traslladar algunes de les obres més significatives. A Berlín podem admirar la porta d’Ishtar de Babilònia, que potser hagués perillat al seu lloc original i potser haguéssim hagut de traslladar algunes de les ruïnes de Palmira a París o Londres per conservar-les. Ens trobem amb la paradoxa que havíem començat a tornar als països originaris les obres que havien sigut portades a Europa.

Ens movem entre dues tendències contradictòries. D’una banda, vivim en un món globalitzat on podem viatjar en 24 hores a gairebé tots els llocs del món i on l’intercanvi de productes augmenta cada any, almenys fins ara. La mateixa ciència és un dels millors exemples d’activitat universal, com també s’ha convertit la cultura, que conviu amb les cultures més locals. D’altra banda, els països més rics reaccionen tancant les seves fronteres per evitar perdre els seus privilegis, entre els quals els beneficis per a la nostra salut que produeix la ciència. És molt probable que aquesta sigui una pretensió inútil. Es tracta sens dubte d’un tema de justícia, sense la qual no es pot pensar que hi hagi sistemes globals de respecte dels drets humans. Quan deixem fora de les nostres fronteres els habitants d’un país, a la seva salut o a les seves obres de cultura sense la protecció que la nostra societat ha creat per als seus propis membres, acabem renunciant als valors que diem voler defensar al nostre país. Però hem de ser conscients que els efectes sobre la salut o la cultura es deixaran notar a Europa, més aviat o més tard.