Després de la pandèmia

Els llimbs de la inseguretat ciutadana a Barcelona

Hem tornat a ocupar l’espai públic amb els mateixos vells hàbits, rutines en temps i forma. La delinqüència també.

2
Es llegeix en minuts
Degradación y botellones en ronda Sant Antoni.

Degradación y botellones en ronda Sant Antoni. / ALVARO MONGE (EPC)

Un taxista en ruta des del centre de Barcelona fins al Gornal, a l’Hospitalet, caboteja inquiet al volant mentre observa la poca fluïdesa del trànsit. Són les quatre de la tarda passades i el carril en l’altra direcció, d’entrada a Barcelona, registra retencions. És la mateixa congestió que hi havia abans de la pandèmia, diu el taxista amb to entre seriós i resignat. Com si la pandèmia no hagués passat, com si no n’haguéssim après res.

L’empremta de CO2 de la contaminació s’engrandeix per moments i les carreteres tornen a estar plenes: hem tornat a ocupar l’espai públic amb els mateixos vells hàbits, rutines en temps i forma. Portem mascareta, però res més ens distingeix de l’era anterior, quan ‘pandèmia’ era una paraula que evocava països llunyans i d’altres temps deixats molt enrere.

El robatori i l’engany

Amb aquest setembre postonada de virus arriba la prova de foc també per a la seguretat. El poc moviment als carrers va traslladar la delinqüència a altres ‘modus operandi’: la violència de l’estrebada de bolso i l’amenaça d’una navalla, fins i tot el furt a la distracció en una aglomeració va donar pas a l’estafa telefònica, per internet. Falsos revisors del gas han estafat dones grans, espavilats de la informàtica han rapinyat diners de comptes bancaris al descobert. Però amb els autobusos plens una altra vegada, amb les mobilitzacions al carrer, les festes majors de retorn, torna allò de sempre.

La carpeta de la prevenció

 Aquest estiu no hem patit la crisi de seguretat d’altres anys a Barcelona: sense turistes, amb restriccions, altres problemes han passat per davant a la ciutat. Però hauria de reobrir-se tan aviat com sigui possible la carpeta de la prevenció, igual que l’Ajuntament ha aprofitat l’experiència i la reflexió dels llargs mesos d’excepció que han portat Barcelona a ser un laboratori d’idees posades en pràctica en matèria mediambiental. Les superilles, per exemple, poden ser una proposta amb clarobscurs, però només executant-les podem passar dels debats estèrils als que modelen com a argila una possible alternativa de futur als nostres barris. 

Notícies relacionades

El cas danès

L’assignatura de la seguretat ciutadana no hauria de quedar en aquests llimbs actuals. La proposta antiga d’endurir el Codi Penal per separar els multireincidents de la societat està en una teulada a Madrid, així com la falta de recursos per donar agilitat als jutjats, i al final la prevenció als nostres carrers depèn d’un poder de proximitat, així com el control dels fluxos de la delinqüència. Ja s’han fet passos per establir una espècie de «mapes de la calor» del delicte en pandèmia, però més interessants resulten, per exemple, mesures com la que s’aplica des d’aquest mes a Copenhaguen, on amb el suport del Govern danès ja es prohibeix als ciutadans amb antecedents penals que s’acostin a les zones d’oci nocturn. Mesures imaginatives, possibilistes, però, per sobre de tots, visibles.