La factura del pla climàtic europeu

En un informe d’octubre del 2020 la Comissió Europea va reconèixer que el preu de l’electricitat que paguen les llars de la UE és el doble que als països del Grup dels Vint (format per les 20 principals economies mundials, inclosa la UE) i que per a les empreses i indústries de la UE el preu de l’electricitat és molt més elevat que en la majoria dels seus competidors del G-20 i gairebé el doble que als EUA.

Aquesta setmana el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va admetre al Parlament Europeu el risc d’un rebuig social del pla verd pel seu elevat cost. Els preus elèctrics rècord també poden frenar la recuperació a Europa. Al Regne Unit, dues plantes de fertilitzants ja han suspès l’activitat i les siderúrgiques paralitzen la feina durant les hores amb el cost elèctric més alt.

Nou rècord cada dia

A Espanya, el preu a l’engròs de l’electricitat s’ha triplicat des de la primavera, amb rècords que es polvoritzen dia a dia, que arriben a superar els 188 euros el megawatt/hora. En el conjunt de la UE, el preu a l’engròs s’ha duplicat en un any, ja que ha passat dels 50 euros a més de 100 euros el megawatt/hora. Això implicarà que els consumidors europeus pagaran globalment uns 150.000 milions euros més per la seva electricitat aquest any, estima el think tank Bruegel.

L’escalada de preus genera pressions inflacionistes, retalla el poder adquisitiu i agreuja la desigualtat social. La pobresa energètica va impedir al 7% de les llars de la UE escalfar adequadament la seva vivenda el 2020, un percentatge que puja al 10% a Espanya, a l’11% a Itàlia, al 18,9% a Portugal i arriba al 27,5% a Bulgària, segons l’Eurostat.

L’augment dels preus elèctrics a la UE és fruit de tres factors: la fórmula marginalista establerta per la Comissió Europea per calcular el preu a l’engròs que exagera i distorsiona el cost real de la producció, el cost del preu dels permisos d’emissió de CO2 que han d’adquirir les empreses elèctriques per a les seves centrals de gas i carbó, i la pujada del preu del gas. Les centrals generadores a gas, tot i que només representen un percentatge molt baix de la producció elèctrica total, estan fixant el preu de l’electricitat a causa d’aquesta fórmula.

Manipulació de preus

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El preu a l’engròs de l’electricitat queda fixat per l’última central i més cara (gas i carbó) que entra en la subhasta per cobrir la demanda, tot i que la seva aportació total sigui mínima i la gran majoria de l’energia hagi sigut produïda amb costos moltíssim més baixos (renovables, hidràulica i nuclear). L’objectiu teòric de la fórmula és afavorir la inversió en energies més eficaces, però a la pràctica permet a les grans companyies manipular els preus per maximitzar els seus beneficis, ja que disposen de centrals de producció elèctrica de tots els tipus. Malgrat que el 19,7% de l’energia consumida a la UE el 2019 ja era renovable, això no abarateix la factura elèctrica, perquè els preus continuen marcats per la producció més cara, a causa d’aquesta fórmula.

Els permisos d’emissions de CO2 a la UE ja superen els 60 euros per tona des de final d’agost i es preveu que el cost es continuï pujant a l’acostar-se l’hivern, a causa de la capacitat de producció insuficient de les renovables, el tancament de les centrals nuclears alemanyes i la dependència de les centrals de gas i carbó per atendre la demanda. Els preus del gas estan pujant a causa de les baixes reserves existents a la UE i a l’augment previst de la demanda. Paradoxalment, una ràpida posada en funcionament del criticat gasoducte russoalemany Nord Stream 2 podria frenar l’escalada de preus del gas a la UE gràcies a un augment del subministrament.