Anuncis fallits Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’‘aeromort’ de Barcelona
Fins i tot els ecologistes ocasionals reconeixen ja que volar és una activitat tòxica per al planeta
El Prat 09/06/2021 Sociedad. Proyecto de ampliación del aeropuerto del Prat. Visita a la zona que quedaría afectada por la ampliación de la tercera pista del aeropuerto en la zona de la Ricarda Foto de Ferran Nadeu /
L’última vegada que vaig volar a Barcelona, el setembre de l’any passat, sobrava aeroport per tot arreu. És veritat que l’ampliació ara en l’aire fa olor de recuperació de l’activitat, però també de flagrant oblit que es pot tornar al buit del 2020, un buit que guanya en enormitat així que creix la mida de les instal·lacions aeroportuàries. Fins i tot els ecologistes ocasionals reconeixen ja que volar és una activitat tòxica per al planeta. Malgrat això, es destinaven 1.700 milions a la contaminació addicional del Prat. És curiós que, al discutir l’oferta finalment cancel·lada, no es reorientin els 1.700 milions a descontaminar. Aquesta inversió a sanejar l’entorn es consideraria grotesca, malgrat predicar que la sortida del coronavirus reposa en una aposta mediambiental. Es desarma així la mentida del sostenible, que consisteix a enfonsar el camí cap a la catàstrofe carregant la factura als ciutadans.
Entretots
L’‘aeromort’ de Barcelona ha servit també perquè la Generalitat aprengui amb certa brusquedat que Sánchez no és Rajoy. El president captivador, ja que funciona per rampells, juga cada partida de pòquer com si fos l’última. Els rondinaires del Govern català podien imaginar que un primer ministre que ve de decapitar la seva guàrdia pretoriana no vacil·laria a retirar el seu envit de 1.700 milions de la taula si els seus destinataris fingeixen que consideren improcedent el malbaratament. La ingenuïtat no cotitzava entre els vicis independentistes.
L’‘aeromort’ tindrà conseqüències. D’una manera incomprensible, diverses generacions van adoptar com a himne vitalista el ‘Bird on the wire’ de Leonard Cohen, malgrat que conté versos desoladors de l’estil de «com un nadó que neix mort,/ com una bèstia amb la seva cornamenta,/ he esquinçat tot el que se m’ha acostat. Contra els que afirmen que és millor acabar amb l’ampliació abans que neixi, els anuncis fallits o nonats també esquincen els involucrats i passen factura (vegeu més amunt per conèixer el pagà habitual).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
