Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Pujol a la taula

La prepotència de Junts només convida més catalans a sentir-se més ben representats per l’altre costat de la taula.

1
Es llegeix en minuts

La voluntat de Pujol era clara, la seva Convergència era més que un partit, més que unes sigles, més que uns dirigents i uns militants. Convergència era el país, la república independent catalana, emocionalment independent. Pujol no era el líder d’un partit, era el pare de Catalunya. O padrí, pel que hem vist. Més enllà de les sigles, aquesta idea grandiloqüent d’assimilació continua present. Ho està quan Junts pretén imposar membres del partit que no formen part del Govern a la taula de diàleg. Ho és quan, de manera pesada, qualsevol dels seus o de la seva galàxia, exclou de la seva concepció de Catalunya tot aquell que no senti la necessitat imperiosa de la independència, quan abona la idea que els catalans no sobiranistes són una cosa aliena, quan no directament traïdors, venuts a la causa espanyola.

Catalunya els pertany, això creuen. Com l’amo delirant, es consideren lliures per fer amb la seva propietat el que desitgen. Fins i tot menysprear les seves institucions, joguinejar amb el seu prestigio i descuidar les seves necessitats. Una herència convertida en caricatura. La seva prepotència només convida més catalans a sentir-se més ben representats per l’altre costat de la taula. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web