Un bany, un tsunami, de realitat

Ja ho va dir Enric Masip, un dels inquilins del ‘camarot’ de Joan Laporta: «El Barça té futur gràcies al seu president». Era una altra plantofada a Ronald Koeman, que havia dit (a Holanda) que el ‘més que un club’ tenia futur gràcies a ell. I, de retruc, un altre que vol entrar al ‘camarot’, però encara no hi és, el que havia sigut cap de campanya, l’inventor de la lona del Bernabéu, va escriure: «Koeman s’ha autodestruït». I als 20 minuts d’iniciar-se el partit el més cruyffista dels gurus va escriure al seu Twitter: «El Barça no té la pilota. Pedro i De Jong, invisibles. Cap indici (ja no de poder) d’intentar defensar amb pilota. Pèrdues greus. Equip sense cap idea. 0-1, Muller. En què han convertit un equip que va dominar el joc com ningú. Molt trist».

Siguem sincers o, simplement, siguem: es veia venir. Poca cosa va passar. Els blaugrana, per primera vegada en la història, no van xutar ¡ni una sola vegada! a porteria. Cert, el Barça va renunciar a gairebé tot. Li va sobrar mig camp i 75 minuts com a mínim. Li va sobrar rival, que va guanyar sense despentinar-se i que, segur, va respectar els blaugrana assegurant-se, simplement, el primer lloc del grup. Koeman, que ha decidit morir amb el seu o el poc que té, ni va pintar el 4-3-3 que demana el president ni va donar oportunitats a Umtiti i Riqui Puig. I sí, es va sentir inferior des del minut u i va buscar la contra com si fos l’Ontinyent i busqués el menor mal possible.

I, ara, el Granada

Tenia raó el catxondo que em va enviar el primer mem de la nit. L’alineació del Barça: Pare; nostre, que, ets, al; cel, santificat, sigui; el teu, nom i amén. No hi havia més opcions que resar i, mira, la primera mitja hora va ser d’aguantar, però va ser bastant increïble que veterans com Muller o Lewandowski semblessin d’uns vint anys i els jugadors del Barça ‘legends’. Era una altra dimensió. Desconeguda.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

És evident que a Koeman li donaran una mica més de temps. No gaire més. Perquè els que el tenen en el punt de mira, potser haguessin preferit un Barça atrevit, jove, llançat, que pressionés a dalt, que fos valent (tot i que no tingués davanters) i acabar el partit, no amb 2-8, sinó amb l’1-4 que el Bayern li va endossar, l’altre dia, a l’atrevit i juvenil Leipzig quan va anar a guanyar. Una cosa està clara, si el partit d’ahir a la nit hagués sigut l’anada de vuitens o quarts de la Champions, l’equip de Julian Nagelsmann hauria guanyat 0-5 o un set, 0-6, per assegurar-se, ja en el primer partit, el pas.

Ara, el pròxim dilluns, toca el Granada i, potser, vist això i sentida la xiulada que es va endur Sergi Roberto al ser substituït, el que toca és posar els nens i que sigui el que Déu vulgui. Engegar (d’una vegada) el Barça del 2026. Per resar, que no quedi. Vist el mem, done-m’ho tot.