Encallats Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Taula de monòleg

El sobiranisme no tindrà cap capacitat d’avançar ni de negociar mentre hi hagi partits de govern que boicotegen en públic el diàleg

1
Es llegeix en minuts
A1-124712110.jpg

A1-124712110.jpg / FERRAN NADEU (EPC)

A punt de començar la taula de diàleg, la diferència substancial entre els dos bàndols és que un està sòlidament unit i l’altre profundament dividit: avui ja sabem segur que de la Moncloa sortirà un missatge coherent, mentre que del Govern sortirà un soroll contradictori i indesxifrable: no se sap gaire bé si s’imposarà l’unilateralisme de saló i el descarat boicot que promou Junts a la mateixa taula o el punt mitjà impossible entre el pragmatisme i l’activisme en el qual està ara mateix embarrancat el president Aragonès.

Notícies relacionades

El sainet de l’aeroport li ha servit al Govern com un assaig general de la resposta que donarà al seu govern homòleg després de la primera reunió de la taula. Li dirà el mateix que li va dir quan va donar per acabades les negociacions sobre el Prat: és impossible acordar res si abans no s’aclareixen entre vostès. Cert, l’independentisme va demostrar en la Diada que manté una impressionant capacitat mobilitzadora, però la quantitat ja no va acompanyada de la qualitat: la seva exhibició de resistència va ser també una exhibició de divisió i d’un creixent mal humor: les patètiques acusacions de traïció a líders que s’han passat tres anys de la seva vida presos suggereixen que una part important del moviment s’acosta perillosament a la marginalitat dels anys 80. Només així s’explica que l’independentisme, fins i tot el moderat, hagi sigut incapaç de celebrar la taula de diàleg com el que és: un èxit històric, en què el Govern reconeixia per primera vegada l’existència d’un conflicte i un diàleg d’igual a igual.

Era impossible imaginar un punt de partida millor, però ja fa massa temps que es prefereix gesticular estèrilment a capitalitzar cap victòria per por d’assumir algun cost. El sobiranisme és ara mateix un producte només apte per a independentistes, i per això cada vegada són menys però més convençuts. Sánchez ja es frega les mans: no li farà falta oferir res, ja que els que tindrà davant ni tan sols saben el que volen. Gràcies al sobiranisme, la taula de diàleg serà només un monòleg.