Barça, Chelsea i el futur

Però Messi ja no hi és, i la nova taula de salvació, perquè la realitat no colpegi amb tanta duresa, és el Chelsea. L’equip anglès ha passat a ser el referent que qualsevol cosa és possible. Sempre que et converteixis en un bloc dur, difícil de batre i amb moltes virtuts que permetin dissimular la falta de grans individualitats. Avui dia, el Barça està molt lluny de tenir la solidesa del Chelsea, però com a exemple funciona i dona esperança. 

Hi ha consens general que el Bayern arriba massa aviat per a aquest nou Barça sense Messi, tendre encara en la seva idea com a equip i a l’espera de recuperar lesionats. Però si som realistes, ni aquest dimarts ni cap altre moment d’aquesta temporada sembla que pugui ser propici per enfrontar-se a un grup que avui dia és superior i davant el qual la teva història i prestigi no et permet fer un plantejament d’equip petit. 

Baix nivell d’exigència

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Davant un present poc encoratjador, el refugi dels aficionats, i també del seu entrenador, és el futur, la joventut. Sempre li podran dir que la seva aposta pels joves va ser sobretot per necessitat. Que, en cas de no haver aterrat enmig d’una nefasta planificació esportiva, Koeman no hauria donat tantes oportunitats. Però les dades li permeten lluir els minuts d’Araujo. Mingueza, Pedri, Ansu i, recentment, Nico o Gavi. 

També és cert que el desastre era tan gran, que hi havia poc a perdre. El llistó d’exigència ha quedat relegat a salvar la cara, i amb això ens conformem. Quan vens d’encaixar vuit gols, qualsevol resultat honrós pot ser bo, i més si apostes per una regeneració.