Fatiga processista Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Una Diada freda

La festa nacional catalana arriba en hores baixes i probablement l’únic rècord que es batrà serà el de la desmobilització

3
Es llegeix en minuts
Una senyera en un balcó de Barcelona.

Una senyera en un balcó de Barcelona. / IOSU DE LA TORRE

A diferència del que ha passat al llarg de l’última dècada, aquest any la mobilització independentista en ocasió de la festa nacional catalana sembla bastant adormida. Des del 2012, quan va tenir lloc la multitudinària manifestació convocada per l’ANC sota el lema ‘Catalunya, nou Estat d’Europa’, la festivitat es va convertir en una exhibició de força del moviment independentista, que en moltes ocasions servia de preludi per a una tardor calenta. Així va ser en aquella ocasió que va precedir la dissolució anticipada del Parlament per part d’Artur Mas després de la negativa de Mariano Rajoy ni tan sols a parlar sobre el pacte fiscal i que va suposar el tret de sortida del procés després de l’assumpció del compromís de celebrar un referèndum d’autodeterminació, o dit eufemísticament, d’exercir el dret a decidir. També va passar el 2014 coincidint amb el tricentenari de la derrota de 1714 amb la Via Catalana, que va recórrer el país de nord a sud i que va escalfar motors de cara a la consulta del 9-N. El 2015 la Via Lliure a la República Catalana va omplir la Meridiana justament el dia que començava la campanya electoral a les mal denominades eleccions plebiscitàries del 2015. La Diada del 2017 ja arribava calenta després del lamentable comportament de l’independentisme els dies 6 i 7 de setembre aprovant les lleis de transitorietat jurídica i del referèndum, automàticament suspeses pel TC, i que van iniciar el camí de la desobediència que va culminar amb la celebració del referèndum il·legal de l’1 d’octubre i amb la fallida declaració d’independència del 27 d’octubre. L’aplicació de l’article 155 i l’empresonament dels líders polítics i activistes independentistesva afegir l’argument de la repressió a les reivindicacions de la Diada del 2018, que es va mobilitzar novament de forma massiva en la Marxa per la Llibertat. La Diada del 2019 va ser l’avantsala de la més calenta de les tardors catalanes i, aquesta vegada, no només en sentit figurat, arran dels deplorables disturbis que es van succeir a Barcelona i altres localitats catalanes després de la sentència del procés. I fins i tot el 2020, en ple estat de xoc com a conseqüència de la pandèmia, va tenir lloc una manifestació física i virtual amb el teló de fons de la imminent cita electoral com a conseqüència de la inhabilitació de Quim Torra. 

Notícies relacionades

No obstant, la Diada del 2021 arriba en hores baixes i probablement l’únic rècord que es batrà serà el de la desmobilització. Bé sigui per la fatiga pandèmica, per la fatiga processista, pel cansament davant la creixent divisió estratègica de l’independentisme, per l’absència d’una fita immediata o perquè la concessió dels indults han rebaixat molt la sensació de greuge que afavoria l’acció col·lectiva, el cert és que no es percep en l’ambient l’ànsia reivindicativa i festiva dels anys anteriors, per molt que l’ANC s’entossudeixi a voler fer efectiva la independència amb una retòrica que troba la complicitat d’alguns dirigents d’un Junts per Catalunya cada vegada més dividida. Tant és així que l’entitat independentista per primera vegada ha eliminat el procés d’inscripcions a la manifestació que durant aquests últims anys ha servit per exhibir múscul i per incentivar la participació. Ni tan sols es podrà al·legar l’existència de restriccions a la pandèmia per justificar el declivi d’assistència després que el Govern hagi autoritzat la mobilitat de les manifestacions. Així, el que ha sigut interpretat per algun com una ajuda per contribuir a l’èxit de la mobilització sembla més aviat un dard enverinat d’ERC per evidenciar el declivi d’una estratègia, ara com ara, oposada a la seva.

Un estratègia que s’ho fia tot a una imminent taula de diàleg encara sense data, sense ordre del dia i sense interlocutors clars, i que s’ha vist sobtadament enterbolida per la imprevista paralització de l’ampliació de l’aeroport del Prat anunciada pel Govern d’Espanya sense donar temps a la negociació i esgrimint com a argument la divisió interna del Govern com si aquesta mateixa divisió no estigués igualment present del seu costat. Una pèssima notícia per a la indispensable generació de confiança que exigeix el diàleg. Paradoxalment, una gerra d’aigua freda que pot servir per escalfar la Diada més freda.