Nou gust de cirera i monstre

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

El gènere de terror explora la potencialitat de l’impossible. Com una petita i sinistra goma d’esborrar, ens permet esborrar els límits de la realitat. La nova sèrie de Netflix ‘Nuevo sabor a cereza’ ho aconsegueix barrejant recursos de terror i fantasia en una adaptació de la novel·la de Todd Grimson que explica la història de Lisa Nova, una aspirant a directora de cine que viatja a Los Angeles per entrevistar-se amb un famós productor de cine a propòsit del seu curt. La història es desenvolupa en els anys 90, arrossegant-nos a una realitat que molts recordem, en què la tecnologia encara no li retia homenatge a la dieta de confort immediat a què estem acostumats avui dia, en una barreja de nostàlgia i neguit que clava les dents en les coses que hem après a donar per segures.

Diu Noel Carroll al seu llibre ‘La filosofia del terror’ que el que diferencia i identifica el gènere de terror és l’actitud dels personatges respecte als monstres. Si el monstre és rebut en la història amb repulsió i por, és doncs, una història de terror. No obstant, si el monstre és rebut amb curiositat, fascinació, o fins i tot afecte, es podria tractar d’una història de qualsevol altre gènere en què resulta que hi ha un monstre. Aquesta sèrie juga amb la definició de ‘monstre’ i presenta un ecosistema menyspreable en què els personatges queden atrapats en una concatenació de males decisions. Tots els indicadors audiovisuals et predisposen al terror, però la naturalesa de la història juga amb tu a cada pas del camí, desviant-te, desembastant expectatives. És una sèrie plena de monstres, plena de fàstic, rebuig, violència i sang. Si tens estómac, no te la perdis.