Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Notícia de l’11-S
Els qui aquests anys veien la Diada com una crida heroica han abandonat l’èpica i contemplen amb incredulitat i escepticisme el panorama després de la batalla
Sembla que és prou evident que allò que vam viure com un moviment històric i singular, multitudinari i pacífic, no tornarà a ocupar els carrers un altre 11 de setembre. La pandèmia hi ha ajudat, esclar, però la debilitat provocada tant per una repressió sistemàtica com per una pèrdua d’il•lusió col•lectiva ja eren un tumor que malmetia el normal funcionament del procés, que ja no sé si s’hauria d’anomenar així. També hi han contribuït, per descomptat, les picabaralles internes, la idea que, malgrat tenir un objectiu més o menys comú, les divergències tàctiques són insondables, neden en un abisme de retrets i d’envegetes.
Tot el que hem viscut aquests anys –els 11 de setembre que han estat festa i reivindicació, l’1 d’octubre, fundacional o simbòlic (segons els gustos), les campanyes d’intens color groc– es resumeix en dues percepcions diferents de la realitat. La grandiloqüència dels fets, de les proclames, ha estat vista com un engany colossal o com una crida heroica a la qual no es podia renunciar. Els primers continuen pensant en l’exercici d’una falsedat continuada; els segons, han abandonat l’èpica i contemplen amb incredulitat i escepticisme el panorama després de la batalla.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
