Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Falten mans
Avui, ara, cap dona pot caminar tranquil·la de nit, tampoc cap homosexual
Protesta contra las agresiones homófobas convocado por la Plataforma LGTBI /
Als nostres carrers supura un odi que crèiem superat. Ja no podem mirar cap a una altra banda ni parlar de casos aïllats. La falsa denúncia de Malasaña no esborra res. No ens farà oblidar l’assassinat del Samuel. Ni la salvatge pallissa a l’Alexander a Amorebieta. Ni els nois apallissats a Barcelona. O a Toledo. O a Melilla... Passa als nostres carrers i ens està empenyent a una foscor inacceptable.
Podem fer cas del discurs d’odi de la ultradreta, de l’Església que s’escandalitza pels embolics d’un bisbe però que li va tolerar parlar de «teràpies de conversió» d’homosexuals, de la crispació creixent contra les persones LGTBIQ+, de la pluja fina de comentaris homòfobs que impregnen la nostra societat, podem observar cadascuna d’aquestes actituds i no ens equivocarem a l’assenyalar-les com a culpables. Cada vegada que algú qüestiona l’Orgull Gai o els minuts de silenci per les víctimes de la violència masclista està posant en dubte l’existència d’una por real. Perquè, avui, ara, cap dona pot caminar tranquil·la de nit, tampoc cap homosexual. I només ho podrem frenar si hi ha prou mans que protegeixin tot el que s’ha guanyat. La nostra llibertat, la nostra forma de vida està en perill.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
