Dolç amoltonament

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

07 de de setembre del 2021. 22:49

0 Comentaris

zentauroepp45402591 boda181009175037

Que l’horitzó està cobert de boira és cert. Que avancem a les fosques i una mica abstrets, també. Però mirar enrere a la recerca d’una sortida és un (perillós) exercici de ficció romàntica. L’exaltació del pretèrit va començar idealitzant el món rural. N’hi ha prou amb passejar-se per les cases en ruïnes de l’Espanya buidada per comprendre que el passat va tenir molt poc de bucòlic. La bassa de la nostàlgia és infinita, i ara s’ha aturat en la idealització de les relacions. Com si els amors d’abans fossin més sòlids que els actuals. Però el cert és que ‘passat’ rima malament amb ‘llibertat’. I la vida de la majoria de la nostra gent gran va estar marcada per una joventut castradora. Sens dubte, la de les dones. Molt poques van tenir l’oportunitat de ser independents econòmicament. L’‘aquí mano jo’ va ser la submissió generalitzada. Rendides i menystingudes. L’enyorança es vesteix de dol quan topa amb l’homosexualitat. I ni tan sols els respectats caps de família ho van tenir fàcil, massa mutilats emocionals que ni tan sols sabien expressar les seves emocions.