Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Bisbes i novel·les satàniques
Dir que una novel·la és satànica és com afirmar que ‘Pedro Páramo’ és de fantasmes
Xavier Novell.
Entenc (i accepto) que hi ha novel·les eròtiques i novel·les sentimentals, i relats històrics i d’aventures. Ens agrada classificar i disposar-ho tot amb un cert ordre. Però no havia sentit a parlar mai de novel·les satàniques com a gènere o com a excusa temàtica per tenir els prestatges endreçats. Dir que una novel·la és satànica és com afirmar que ‘Pedro Páramo’ és de fantasmes o com assegurar que ‘A la recerca del temps perdut’ és una magna obra sobre rebosteria i brioixeria. O com dir que ‘Anna Karenina’ és una novel·la ferroviària i que ‘La plaça del diamant’ és ornitològica.
Per això m’ha sorprès que algunes informacions hagin destacat que aquesta senyora que és psicòloga i sembla que parella de l’exbisbe de Solsona ha escrit novel·les satàniques. ¿És un gènere nou? ¿‘Els Pastorets’ de Folch i Torres serien també satànics? No hauria estat tan espectacular i tan morbós si aquesta novel·lista hagués escrit ‘Les aventures d'en Pepus i els seus amics’, una col·lecció de relats infantils, o un assaig sobre «la figura del pare, simbòlicament absent», que és un tema en el qual, com tothom sap, l’exbisbe és un expert, sobretot a l’hora d’analitzar les causes que provoquen l’homosexualitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
