Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El país del Kremlin
Aquesta internacionalització del procés, aquest «el món ens mira», no era el que ara anem sabent per entregues
Josel Lluis Alay llega a la Audiencia /
Res era com el que es prometia. No, aquesta internacionalització del procés, aquest «el món ens mira», aquesta UE que esperava amb avidesa el moment d’abraçar una Catalunya independent no era el que ara anem sabent per entregues. L’última, aquesta barreja de desvari i servei que destil·la la publicació de les anades i vingudes de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Carles Puigdemont, amb personalitats russes pròximes al Kremlin. «Res de Nalvany», va advertir Alay. No, res de missatges a favor del líder opositor a Putin, no sigui que fem enfadar Moscou. Ni tan sols Puigdemont va seguir la consigna del seu delirant acòlit.
Ara, gràcies a les diferents investigacions publicades per EL PERIÓDICO, l’OCCRP (Organized Crime and Corruption Reporting Project) i ‘The New York Times’ anem sabent una mica més d’aquesta tramoia encarregada de trobar el reconeixement internacional que mai va arribar. L’operació d’Alay és matussera, ignorant i desesperada. Delirant. El pitjor és que alguns, mentre donaven lliçons de democràcia, estiguessin disposats a convertir el procés en un instrumentet en mans del Kremlin. Només queda esperar que s’aixequin les veus indignades de tants que van creure en ‘un país nou’.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
