La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Empatia, sororitat i resiliència

El grapeig de conceptes bonics i importants com a manera de no passar a l’acció s’està convertint en una de les belles arts de la política actual. Escuts tous per a problemes seriosos

3
Es llegeix en minuts
Empatia, sororitat i resiliència

José Luis Roca

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha demanat «empatia social» a les elèctriques que han buidat embassaments sense necessitat, tret de la necessitat que el rebut de la llum segueixi costant un ull de la cara. La dona desesperada del Govern de Pedro Sánchez s’encomana als neoconceptes del bé comú com jo m’encomano al tres per dos de l’hipermercat, pensant que servirà d’alguna cosa. Però quan miro el compte (ja no el demano en paper per col·laborar en un futur més sostenible) veig que una altra vegada he superat els dos dígits, maleïts ardits de la mercadotècnia. Afirma Ribera que l’«empatia social» cotitza a la borsa i els experts en macroeconomia s’han afanyat a remarcar-li en les tertúlies que efectivament és així i que els consumidors donem l’esquena a les empreses que no es mostren exemplars. Quin riure, deuen estar tremolant els executius milionaris que ens donen candela mentre ens treuen els fetges per si els castiguem amb el fuet de la nostra indiferència. Jo no sé res de macroeconomia, però em jugo el tercer ‘pack’ (gratuït) de llaunes de tonyina que ni Ribera ni els experts saben quant han pagat aquest mes d’electricitat. Jo he pagat 10 euros més que el passat, tot i que durant 15 dies no vaig ser a casa: misteris de la tarifada.

Els consumidors donem l’esquena a les elèctriques malvades, que no sabem distingir de les empàtiques, perquè ens continuïn apunyalant, i elles eleven una mica els seus preus desenraonats, tot i que cada dia surti un ministre a dir que, vaja... Un altre rècord. Els ministres sulfurats no suen, deu ser que algú està desembutxacant per a l’aire condicionat, i res del que proposen serveix per temperar l’estocada: tocar l’IVA, anar a demanar àrnica a Europa, canviar la tarifa regulada, greixar la junta de la politja. La sensació d’inoperància que està donant aquest Govern amb un tema sensible perquè toca la butxaca de tots no s’arregla amb crides bonistes que corporacions sense cara ni ulls es posin a les sabates d’una pringada com a servidora, o com la de la botiga que mira les neveres i pateix un atac d’ansietat.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Fa més d’una dècada, la ministra de Treball Fátima Báñez va demanar ajuda a la Verge del Rocío per sortir de la crisi i assegura que va funcionar. Els seus col·legues a Interior, Jorge Fernández Díaz i Juan Ignacio Zoido, van condecorar profusament a cristos i verges per protegir millor els cossos de seguretat que qualsevol inversió en materials i subministraments. Els governants de l’esquerra confien en la santíssima trinitat de l’empatia, la sororitat i la resiliència com els seus antecessors invocaven l’ajuda del més enllà. No està demostrat que serveixi ni una cosa ni l’altra, però treuen feina. Contra els excessos del mercat, una mica d’empatia. Per acabar amb la violència masclista, sororitat. Per ampliar aeroports i pagar els projectes polsosos que dormien en un calaix, ja que en el seu moment el negoci va ser encarregar-los, un regalim de resiliència i fons europeus. Sona bé, tot i que resulti inútil. Tot serveix abans d’agafar el toro per les banyes i defensar els ciutadans mitjançant una llei que traspuï mala llet, amenaces i odi envers els que ens estan robant amb desvergonyiment. Una norma que no parli d’empatia social, sinó de pobresa energètica. Un concepte que va estar molt de moda i que no ha desaparegut. Està enterrat sota tones de xerrameca kumbaià.