Al·lucinacions estivals

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

02 de de setembre del 2021. 23:20

0 Comentaris

A1-122921287.JPG / GUILLEM BOSCH (DMA)

L’estiu provoca al·lucinacions. En parlava fa dos dies arran del caos anunciat per Paluzie. No és l’única, però. Salvador Illa perd el seny (no ho dic jo, ho diu Joan Mena, portaveu dels Comuns) i declara que la «dècada del procés» és el pitjor moment que ha viscut Catalunya «en els últims 300 anys». Tres segles donen per molt. Passen moltes coses, en tres segles. Hi ha guerres i revolucions, dictadures i desolacions, exilis i sang, tragèdies i convivències, esplendor i foscos racons de la història. Cada fragment del temps que vivim, ens ho recordava Dickens, és «el millor dels temps, el pitjor dels temps». Vivim en «l’era de la saviesa, l’era de l’estupidesa, l’època de la fe, l’època de la incredulitat». Llums i tenebres, esperances i desesperacions. Tot és davant nostre i només ens podrem acostar a la possibilitat de fer-ne un judici quan hagin passat molts anys. Per això les paraules d’Illa són desmesurades i forassenyades. Perquè les diu per dir, sense l'adequada perspectiva històrica. Per això i perquè la comparació és un insult flagrant a la memòria col·lectiva. ¿Per desconeixement o ignorància? ¿Per ràbia? ¿Per fer-se notar? ¿Perquè és culpa de l’estiu, que provoca al·lucinacions?