Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Un determinat caos

Elisenda Paluzié, presidenta de l’ANC, comenta que la independència reclamarà una nova autoritat i que això passa per «unes setmanes o uns mesos d’un determinat caos». ¿De veritat hi ha algú que pot pensar que ara ens convé això?

EFE / ANDREU DALMAU

Qualsevol, amb un mínim d’enteresa i serietat, sense rendir-se als focs artificials que anuncien la fi del món (d’un món, almenys), podria afirmar amb tranquil·litat que hem viscut un estiu caòtic. Hi ha hagut un caos anunciat a l’Afganistan i, també anunciat, un caos en l’atmosfera en general, amb l’anunci d’un final caòtic, gairebé irreversible, al planeta. Hi ha hagut caos, perquè resulta que encara vivim en una pandèmia, i hi ha un cert descontrol i la por –encara visible– d’una nova onada, amb la hipòtesi probable d’un daltabaix social. I més caos que podríem afegir al sac de caos global.

I arriba, un dia d’agost, Elisenda Paluzié, presidenta de l’ANC, i comenta que la independència reclamarà una nova autoritat amb prou força i que això passa per «unes setmanes o uns mesos d’un determinat caos». ¿Setmanes o mesos? ¿En què quedem? ¿I quin caos? ¿Un caos afegit al caos universal? ¿Un caos particular i català? ¿Un caos petit i «determinat» o un solemne caos? Tu entres un dia en un caos i no saps quan en sortiràs, perquè resulta que el caos és imprevisible i no admet adjectius o terminis. ¿De veritat hi ha algú que pot pensar que ara ens convé això?

Temes:

ANC

Inicia sessió 0 Comentaris