Llegendes urbanes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

No canteu aquesta cançó

Les històries més interessants són les que afloren de manera natural, i que són un reflex del lloc on apareixen

1
Es llegeix en minuts
Karaoke_MEDIA_1

Karaoke_MEDIA_1

L’altre dia el meu amic Xavi em va enviar un àudio per explicar-me la història d’una cançó maleïda. La va sentir quan estudiava a Taizhong, al sud de Taipei, el mateix any que jo (ens vam conèixer fent traducció a la UAB, encara que ell després va fer medicina perquè li agraden els reptes). Em va semblar una bona manera d’acabar aquest estiu de calfreds asiàtics, de manera que us l’explicaré.

Una jove molt tímida havia quedat amb un grup d’amics per anar al karaoke, un passatemps molt popular a Taiwan. Li agradava un noi del grup i, per confessar-l’hi, va decidir cantar una cançó de moda, 'Shuo ai ni' (‘Dir t’estimo’), de Jolin Tsai, però quan va arribar a la tornada, “no t’adones que estic arraulida en un racó” tothom se’n va riure. La noia, ferida, va marxar plorant al lavabo i es va suïcidar. I per això diuen que mai has de cantar 'Shuo ai ni' en un karaoke, o el fantasma de la noia apareix arraulit en un racó de la sala.

Jan Harold Brunvand, un reputat folklorista americà, autor de 'El fabuloso libro de las leyendas urbanas', afirmava que una de les maneres que tenen aquesta manera de narracions orals de guanyar veracitat és mitjançant l’adaptació. Així, tenim llegendes universals, com les de la noia del revolt, amb un argument idèntic (un fantasma s’apareix en una carretera i fa autoestop) però adaptat al lloc on s’explica la història (el carrer Xinhua, com us deia al text anterior, o la carretera de les Aigües, a Barcelona).

Notícies relacionades

Però potser les més interessants són les que afloren de manera natural, i que són un reflex del lloc on ho fan. A Taiwan, on és habitual anar al karaoke amb els amics, i on les relacions amoroses tenen una importància cabdal, la llegenda ha agafat la forma d’una cançó maleïda. I aquí? Segur que us sona: el famós programa de 'Sorpresa. Sorpresa', amb Ricky Martin, una fan, un gos i un pot de melmelada.

Com deia Jan Harold Brunvand, “la veritat mai ha d’interposar-se en el camí d’una bona història”.