La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els negres d’Espanya
Els patriotes de saló no celebren els triomfs dels atletes negres que sumen podis per al seu país. El senegalès que va defensar Samuel Luiz ja té permís de residència
Diuen que els líders de la ultradreta que des de les xarxes socials aclamen els triomfs d’Espanya en els Jocs de Tòquio fan mutis quan l’atleta que aconsegueix un podi és negre. No escriuré «de color» per no ofendre la gallega Ana Peleteiro, bronze en triple salt, que amb un gran sentit de l’humor i una sornegueria esperonada per la felicitat va assegurar, amb la medalla penjada al coll, que de colors som els blancs, que mutem més de tonalitat que el sol, i no ella que és negra.
Se’ls agraeix als habitants de la caverna la sinceritat. No hi ha res pitjor que fer-se passar per qui no s’és, això confon l’electorat, que creu que recolza un partit com un altre qualsevol i en realitat s’està apropant al racisme, el masclisme, el totalitarisme i l’homofòbia. M’encanta pensar en els patriotes de la carcúndia patint des del sofà mentre els esportistes negres defensen la bandera ‘rojigualda’ d’una manera més eficaç i elegant per portar-la cosida a la cintureta dels calçotets. És la genètica, amics, i la tenacitat i el treball. Uns s’embutxaquen suculents sous públics per escriure quatre tuits provocadors, unes quantes mentides negacionistes i mitja dotzena d’exabruptes en plens institucionals (amb l’aire condicionat posat, ja que el canvi climàtic no existeix), mentre que altres entrenen durament i competeixen al més alt nivell, amb aquesta calor.
Negre també és l’home d’origen senegalès Ibrahima Shakur que va mirar d’ajudar el jove Samuel Luiz, assassinat per una turba furiosa fa un mes a la Corunya al sortir d’un bar. Segons l’informe de la policia a l’aixecar-se aquesta setmana el secret del sumari, va durar sis minuts la pallissa que li va clavar un grup de persones al crit de «¡‘maricon’!», tal com va testificar l’amiga que anava amb ell. Sembla poc temps, però és molt. Una eternitat de cops i puntades de peu al llarg de 150 metres, fent servir els punys i una ampolla. Hi ha sis detinguts d’entre 16 i 25 anys, tres adults que són a la presó, dos menors internats en centres i una dona en llibertat amb l’obligació de declarar davant el jutjat. S’ha sabut que es van reunir després del crim per esborrar les seves empremtes i dificultar la investigació, i que un va robar el telèfon del Samuel.
La reconstrucció de la brutal agressió a l’auxiliar d’infermeria de 24 anys exposa que va ser atacat sense que hi hagués cap provocació dues vegades: de la primera el va lliurar l’Ibrahima protegint-lo amb el seu cos i rebent multitud d’impactes. De la segona no el va poder salvar el pescador de 38 anys que en fa tres va arribar a Espanya des del Senegal amb pastera. A ell mateix el va haver de rescatar de la manada el seu amic Magatte, que també va arriscar la seva integritat. Tots dos van actuar d’escut davant la violència irracional del grup, malgrat que s’exposaven al doble perill de l’atac i l’evidència de la seva condició de sensepapers. Tots dos han rebut del Govern permisos de residència i treball, en compensació per la seva valentia. Per mi seria un orgull ser la seva compatriota, un honor que endolciria una mica l’amargor d’haver de compartir ciutadania i país amb qui van desencadenar una infernal cacera de l’home, com qui no vol la cosa. O amb els que encoratgen la ira i el menyspreu pel proïsme i ho venen com un ideari polític acceptable. n
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
