El Fortnite ja és l’edat mitjana

El Japó és, ja saben, l’inici o la fi del món. És tecnologia punta, líder, el més enllà, el mai vist, el següent pas al futur. I, no obstant, fins ara només hem mantingut la boca oberta durant un bon grapat de minuts amb els 1.824 drons formant, al cel de Tòquio, el dia de la inauguració, un globus terraqüi meravellós, únic, celestial i mai més ben dit. Jo encara continuo bocabadat.

A partir d’aquí, a la meva TV, que ni tan sols és plasma, que tampoc té les dimensions del cine (els meus fills insisteixen que la meva televisió fa joc amb els meus 69 anys), no ha aparegut res que em cridi l’atenció a nivell de TV del futur (ha de ser HD, o 4K o, potser, el que ve 8K) ni tampoc, tampoc, pel que fa a enfocaments nous, visions diferents, lents prodigioses o una altra forma d’oferir l’espectacle esportiu.

Mestres del futur

Tothom sap que el Japó és mestre, l’avançada, els grans emprenedors i inventors dels més sofisticats artefactes televisius i, no obstant, sembla ser que, també, en aquesta faceta en què són els putos amos s’han espantat i reprimit davant els seus Jocs i, com en la cerimònia inaugural, han apostat per allò segur, sense massa risc (¡bé, allò dels drons va ser la cúspide de la por, igual si es fon una bateria, s’apaga tot!) però, de moment, no estan utilitzant càmeres, objectius, lents o trets de càmera nous.

T’asseus davant la tele i veus els esports i els Jocs com sempre els has vist. Res nou al saló de casa. I, a més, com que se suposa que en cada esport hi ha els millors realitzadors del món d’aquest esport, cedits per les millors televisions del món, tot et sona a sabut, a vist. Extraordinari, per descomptat, però vist.

Eurosport i el futur

Home, de sobte veus una càmera que gira 360 graus en la gimnàstica però que, al final, té poca qualitat i és efectiva però mai crida l’atenció. O veus un àrbitre amb una lent incorporada al pit en l’hoquei, com ja fa molt temps el mag de MotoGP, Sergi Sendra, ha col·locat en els comissaris de pista dels circuits. O aquesta ‘Sipdercam’, la càmera subjectada per cables que deambula per sobre de la gespa del futbol, que estem farts de veure (el futbol a vista de falcó és horrible ¿oi?). O una ‘highspeed’, que grava a alta velocitat (2.000 ‘frames’ per segon) per després alentir la imatge fins a meravellar-nos. Sí, tot això ho veiem, però ja ho hem vist. I, sí, està molt bé ¡però ets el Japó, amic, i en volem més!

Notícies relacionades

Ens quedarem sense reina

Testosterona antiprocés

Així que si vols una cosa diferent, marxosa (no de la meva edat, és clar), gairebé espiritosa, ajustada (diuen) als temps que corren i mentre et consoles amb la normalitat de TVE (¡beneïda normalitat!), tot i que reaccionessin tard al bronze de David Valero en bicicleta de muntanya, no tens més remei que veure, a Eurosport, algun partit de l’Espanya de Pau Gasol... Amb locució d’ Ibai Llanos, el noi de moda.

Tot i que, això sí, hauràs de tenir en compte que l’Ibai i el bo de Juan Manuel ‘Piti’ Hurtado, l’entrenador comentarista, retransmeten (ho sento, amic, tu ho has triat) per als més de 6 milions de fans que l’anomenat ‘creador de continguts’ té a Twitch. Parlen per ells. O jugues al Grand Theft Auto V, al Red Dead Redemption 2 o al Luigi’s Mansion 3, o no entendràs res. Per ells, el Fortnite ja és l’edat mitjana, que ho sàpigues. L’hi vaig sentir dir al ‘Piti’.