Un pla per als efectes actuals del canvi climàtic
El canvi climàtic ja afecta la UE. Per això, a més de l’estratègia per frenar l’escalfament global, els Vint-i-set necessiten un pla per protegir els ciutadans i l’activitat socioeconòmica dels efectes actuals del canvi climàtic. L’estabilitat i la cohesió de la UE en depenen.
La Unió Europea (UE) i els governs nacionals, a més de l’estratègia per frenar el canvi climàtic, han d’adoptar també un pla amb prou fons per pal·liar els efectes que ja està produint el canvi climàtic. L’estratègia per frenar l’accelerada acumulació de gasos amb efecte d’hivernacle tardarà a tenir un impacte en un clima mundial ja desestabilitzat. Per això, la UE ha de reforçar la protecció dels seus ciutadans i del normal funcionament socioeconòmic davant unes condicions climàtiques adverses, que seran cada vegada més freqüents, segons els estudis. Sense un pla d’inversió ambiciós, l’estabilitat sociopolítica i la cohesió interna de la UE poden veure’s compromeses pels efectes del canvi climàtic.
La UE ha d’estar en condicions de fer front a sequeres prolongades, a onades de calor, a pluges torrencials, a freds glacials, a l’erosió de les costes i a les crescudes abruptes dels rius. Les infraestructures en transports, aigua, electricitat, gas i telecomunicacions han d’estar dissenyades i construïdes per resistir condicions molt adverses. No pot ser que cada vegada que hi hagi una tempesta important una part de la població es vegi privada de subministraments bàsics, com passa ara, perquè aquests fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més freqüents.
El Mediterrani és una zona molt afectada, ja que s’escalfa el 20% més ràpid que la mitjana mundial, segons un estudi de la Unió per al Mediterrani. El nombre de dies anuals amb una temperatura superior als 37 graus està creixent a la regió, indica un altre estudi de la consultora McKinsey.
Invertir en reserves d’aigua
Les sequeres són cada vegada més freqüents a Espanya, Portugal, França, Itàlia i Grècia, amb pèrdues anuals de 9.400 milions a la UE, assenyala la Comissió Europea. Per això, és imperiós invertir a construir reserves d’aigua i mecanismes de regadiu més eficients i menys consumidors d’aigua, així com xarxes de protecció davant la multiplicació de les tempestes de calamarsa.
La pujada de la temperatura ha retallat el rendiment del cultiu de tomàquets el 8% a Grècia i el 15% a Itàlia respecte al 1989, mentre que la sequera del 2016 va reduir el 30% la producció de blat a França. La producció vinícola a determinades zones d’Espanya, Itàlia i Portugal registrarà un ampli declivi per la pujada de temperatura, assenyala un altre estudi publicat per Global Change Biology.
La freqüència més gran de les onades de calor requereix més producció elèctrica, així com capacitats sanitàries reforçades. A França van morir 20.000 persones per l’onada de calor del 2003, mentre que en els últims anys els morts per la canícula sumen uns 1.500 d’anuals. A Espanya, unes 1.300 persones moren cada any a causa de les onades de calor. L’escalfament global podria triplicar el nombre de morts anuals per les onades de calor a partir de la pròxima dècada.
Noves malalties
La pujada de la temperatura a Europa facilita l’arribada de noves malalties, com el virus del Nil Occidental, que produeix encefalitis i és contagiat per mosquits. Durant el 2020, es van registrar 315 infeccions humanes d’aquest virus a la UE (143 a Grècia, 77 a Espanya, 66 a Itàlia i 13 a Alemanya). Per això, la sanitat pública europea ha d’invertir a preparar-se per a les noves malalties.
Les sequeres i les onades de calor també exigeixen ampliar les dotacions de bombers per combatre els incendis forestals, amb una reordenació del paisatge que dificulti l’expansió del foc i arbres menys inflamables. Xipre ha patit aquest mes el pitjor incendi forestal de la seva història. El 2020, van cremar més de 400.000 hectàrees d’espais naturals a la UE, el doble que la mitjana anual dels 12 anys anteriors.
La pujada del nivell del mar i la freqüència més gran i intensitat dels temporals erosionen les costes i augmenten les inundacions a les zones costaneres. Sense la construcció de nous espigons de protecció al llarg de la costa, moltes platges minvaran o desapareixeran, amb un impacte negatiu per al sector turístic. A Benín, la construcció sistemàtica de grans espigons ha fet retrocedir el mar uns 150 metres de mitjana.
Notícies relacionadesLes inundacions catastròfiques, com les d’aquest mes a Alemanya i Bèlgica, seran cada vegada més freqüents a causa de l’escalfament i la generació de tempestes de lent desplaçament, avisa l’estudi publicat per Geophysical Research Letters. Això exigirà elevades inversions per contenir i regular les crescudes, reforçar les infraestructures i evitar edificis en zones inundables.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
