Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Escoltar els joves

No actuar davant els problemes de les generacions menors de 34 anys pot suposar una perillosa herència per a l’estabilitat social en el futur

2
Es llegeix en minuts
Escoltar els joves

La situació dels joves al nostre país –les anomenades generació Z i mil·lenistes– és una causa recurrent d’anàlisi i valoració de les seves problemàtiques, i més encara en un moment en què la recrudescència de la pandèmia ha fet caure sobre la seva esquena el pes de l’increment dels casos en aquesta cinquena onada. Just en aquest moment, es fa pública una enquestaque ens permet analitzar amb detall –ja que és una investigació demoscòpica de calibre, amb la participació de 13.587 persones– el que pensen, el que temen i el que esperen els joves d’entre 16 i 34 anys. ‘El futur és ara’ no només representa el retrat fix d’aquest col·lectiu, sinó que també proposa solucions concentrades en 40 propostes que ja s’han presentat a la presidència del Congrés dels Diputats i que tindran un recorregut polític que ha de servir perquè la veu dels joves no només sigui escoltada, sinó considerada com un actor essencial per al disseny del futur. El macroestudi serveix com a far per entendre les dificultats dels joves i, alhora, per calibrar quins són els problemes més apressants. 

En primer lloc, com era d’esperar, l’accés al mercat productiu és el principal escull que tenen davant seu a l’hora d’establir una perspectiva personal i laboral. És el cor de la qüestió, amb nou de cada 10 enquestats que creuen que l’oferta de treball és escassa i precària. Estem parlant d’una generació que presumiblement compta amb una alta capacitació i, alhora, amb un horitzó de llocs de treball de baix nivell i amb un alt índex d’atur. El difícil accés a la vivenda és en part conseqüència de la precarietat laboral (i també per la falta de polítiques públiques en el sector immobiliari). Davant aquest panorama, i a diferència del que proposa l’administració, els joves advoquen per rebaixar l’edat de jubilació per facilitar, al seu entendre, un relleu generacional. Aquesta proposta, que alguns economistes posen en dubte que arribés a produir l’efecte desitjat i que tampoc aclareix com quedaria l’estabilitat del sistema de pensions, posa de manifest, no obstant, la preocupació per treballar dels joves, i trenca estereotips que presenten una generació poc menys que frívola. Més enllà de l’efectivitat d’avançar l’edat de jubilació, hi ha altres mesures més fàcils d’adoptar per rebaixar la taxa d’atur juvenil, en forma de polítiques actives d’ocupació.

Davant els mites, desencadenats aquests dies en determinats entorns, d’una joventut despreocupada, mancada d’entropia i de solidaritat, l’enquesta revela, al contrari, un col·lectiu altament preocupat per les injustícies i desigualtats i per l’extensió de discursos discriminatoris i agressius. El medi ambient i el respecte pel planeta també estan entre les seves prioritats. Convindria que els poders polítics també reflexionessin sobre una dada de l’enquesta que planteja un seriós problema. El 87% diuen sentir-se poc o gens representats per les formacions actuals. La configuració futura d’una societat passa per escoltar de veritat els joves i donar sortida a les seves reivindicacions en el marc democràtic. Altrament, la falta d’oportunitats i de confiança en ells pot afectar greument l’estabilitat social.