Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Memòria democràtica necessària

La irrupció de l’extrema dreta i les demostracions públiques a favor de la dictadura fan, si és que pot ser, més oportuna la nova llei de reparació a les víctimes

2
Es llegeix en minuts
Memòria democràtica necessària

David Castro

El Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts la llei de memòria democràtica, que ve a substituir la llei de memòria històrica de 2007, posada en marxa durant el primer mandat de José Luis Rodríguez Zapatero. Entre els últims retocs introduïts al projecte destaquen la inclusió entre les víctimes dels sindicalistes represaliats i dels militars de la Unió Militar Democràtica.

La llei és un homenatge i una reparació a les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista –hi haurà dues dates per recordar-les–, que es proposa la il·legalització de les associacions que «facin apologia del franquisme, que enalteixin el cop d’Estat i la dictadura o enalteixin els seus dirigents, amb menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes [...] o incitació directa o indirecta a l’odi o violència contra les víctimes per la seva condició de tals». L’accent que es posa sobre les víctimes ha sigut inclòs a suggeriment del Consell General del Poder Judicial, que, en un informe crític, va defensar que la mera defensa del franquisme podia inscriure’s en la llibertat d’expressió. La llei permetrà la il·legalització de la Fundació Francisco Franco.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El projecte de llei declara així mateix nul·les les condemnes del franquisme dictades per raons ideològiques, polítiques, de consciència i religioses, i la il·legitimitat dels tribunals del franquisme. Els dos punts es podran aplicar a la sentència de l’expresident Lluís Companys. Altres aspectes de la llei, que fixa un marc sancionador amb multes des de 200 a 150.000 euros, són el nomenament d’un fiscal especial per indagar violacions de drets a la guerra i la dictadura, i per impulsar la recerca de les víctimes que es troben en fosses comunes i les despeses de les quals seran sufragades per l’Estat. Alhora, el Valle de los Caídos serà resignificat per convertir-lo en un cementiri civil, de què sortiran les víctimes que no van morir a la Guerra Civil. Això permetrà, com ja ha anunciat el Govern central, l’exhumació del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera. Finalment, el Govern central podrà retirar medalles i honors concedits als participants en la repressió, com, per exemple, les medalles al policia Billy el Niño, que podrà perdre-les a títol pòstum.

Com ja va passar amb la llei de Zapatero, la de memòria democràtica neix amb polèmica. La dreta la rebutja de pla –Pablo Casado ja ha dit que la derogarà quan governi– i els socis del Govern la consideren incompleta, així com algunes associacions de la memòria –la llei eludeix les indemnitzacions econòmiques–, tot i que reconeixen que és un pas endavant. La dreta acusa el projecte de llei d’extemporani –una tornada al passat– i revengista. No obstant, l’ambient creat per la irrupció de l’extrema dreta i per algunes manifestacions cada vegada més desvergonyides en defensa de la dictadura demostra que la llei és necessària, 85 anys després del cop de 1936.

L’últim exemple són les declaracions de l’exministre d’UCD Ignacio Camuñas que, en presència d’un passiu Casado, va afirmar dilluns que el juliol de 1936 no hi va haver cap cop d’Estat i que la responsabilitat de la Guerra Civil va ser del Govern de la República. Aquest i altres episodis són la mostra que alguns responsables polítics no accepten els fets objectius i estan disposats a manipular la història i la memòria.