Catalunya, verd... fosc

És cert que va millor en matèria d’autoconsum. Però amb això no n’hi ha prou. Ho ha advertit aquesta setmana l’Observatori d’Energies Renovables de Catalunya, que agrupa a la major part del sector, que recorda que el cost de la lenta transició energètica a Catalunya se situa entre els 51.000 i els 57.000 milions d’euros. Amb instal·lacions a les teulades difícilment es pot arribar a l’objectiu de descarbonització. Per ara, el 80% de la demanda es cobreix amb energia nuclear, amb combustibles fòssils o electricitat importada d’altres zones.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

L’anunci de la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, de modificar el decret de 2019, sobre energies renovables, afegeix preocupació al sector. És cert que resultat d’aquesta norma ha sigut escàs com a conseqüència d’un òrgan administratiu transversal, la Ponència de les Energies Renovables de Catalunya, que determina amb caràcter previ al tràmit administratiu si un projecte és o no viable: només ha donat viabilitat al 36% dels projectes eòlics i al 5% dels solars. Ni un ha aconseguit autorització i només quatre de fotovoltaics amb 29 MW han passat a informació pública, el 0,29% de l’objectiu previst.

Però el canvi que proposa Jordà, que potser s’hauria d’haver portat a terme fa anys, suposa de fet una moratòria, ja quecongela qualsevol iniciativa. Limitarà la instal·lació en camps de cultiu, imposarà un «repartiment més equitatiu» per comarques i tot projecte haurà de tenir el suport dels ajuntaments i del 85% dels propietaris dels terrenys. Després d’anys de paràlisi i impossibilitat de cobrir objectius caldria combinar ordenament i necessitat i es proposa un camí cap a una Catalunya verda, però, per ara, amb to fosc.