La gestió de la pandèmia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Màxim desconcert

La diversa adopció de mesures restrictives o de tornada a la normalitat ha causat un gran desconcert i angoixa entre la ciutadania

3
Es llegeix en minuts
Màxim desconcert

EFE / JAVIER LIZÓN

Les persones que han dedicat una part important de la seva vida a estudiar i tractar de conèixer com es desenvolupaven pobles i civilitzacions antigues, comparteixen una conclusió: disposem d’una informació molt limitada i, malgrat els avenços realitzats, estem lluny de saber tot el que passava fa més de vint segles. Avui, en canvi, podríem afirmar que l’excés d’informació i l’allau constant de notícies dificulten enormement la nostra capacitat d’entendre i de reflexionar una mica  no ja sobre tot el que succeeix sinó ni tan sols sobre allò que ens afecta.

Després de més de 15 mesos la pandèmia ha entrat en la cinquena onada i el ritme de transmissió puja a uns nivells més elevats que mai. És cert que la vacunació avança de forma sostinguda i eficaç, però també ho és que persones vacunades es contagien i que gairebé la totalitat dels nous infectats té menys de quaranta anys. Els hospitals i les UCIs no reben molts ingressos ja que les persones malaltes o estaven vacunades o són joves més asimptomàtics però els centres i personal de primària viuen un nou col·lapse i, també, un important creixement de contagis entre els professionals sanitaris òbviament vacunats.

Quan començà la propagació del virus, el Govern central decretà l’estat d’alarma que fou acceptat inicialment en el Congrés del Diputats per totes les forces polítiques amb un parell o tres d’abstencions i cap vot en contra. Les renovacions quinzenals fins el juny modificaren les votacions però l’alarma es va mantenir. Mentre aquesta era la situació algunes CCAA, en especial Catalunya i Madrid, reclamaven competències al Govern central i criticaven sense mesura les decisions que aquest adoptava. Quan l’Estat optà per transferir a les autonomies les competències que li eren exigides, la situació no millorà i, a més, algunes tornaren a proposar que l’Estat exercís la seva autoritat....  

Les diverses onades són, doncs, atribuïbles tant a un com a les altres i les víctimes, en tots els casos, són els ciutadans que segueixen sense entendre què passa.

Hi ha hagut informació, moltes dades del nostre país i d’arreu del món, especialment d’Europa, però les discrepàncies i contradiccions entre les dades aportades i les autoritats polítiques responsables, el desconeixement de qui eren els assessors científics -sanitaris, econòmics o d’altres matèries-, la diversa adopció de mesures restrictives o de retorn a la normalitat han causat a la ciutadania un tal desconcert, per no dir-ne angoixa, que, en part,  explica perquè ara no es segueixen les pautes mínimes de seguretat i protecció del contagi.

I, per acabar-ho d’arreglar, la recent votació del Tribunal Constitucional, amb sis vots a favor i cinc en contra, sobre la demanda de Vox en relació a si s’hauria d’haver utilitzat l’estat d’excepció i no el d’alarma al inici del virus ha acabat de desconcertar tothom. Recordem que Vox votà a favor del primer estat d’alarma i que, una vegada més, el Tribunal Constitucional torna a ser vist com una justícia partidista i no com un poder judicial independent.

I si a la pandèmia hi afegim altres qüestions que també tenen notables conseqüències sobre la població com el canvi climàtic, amb onades de fred i de calor o amb tempestes extraordinàries; el cost de l’energia i el rebut de la llum incrementat de manera brutal, inexplicada i incomprensible; el manteniment d’unes taxes d’atur superiors a les de la immensa majoria dels països europeus; la persistència dels desnonaments i la no aprovació d’una nova legislació sobre l’habitatge i el seu cost; la distribució dels fons europeus ja concedits a Espanya.... I així podríem seguir amb les qüestions que ens afecten però que ni es resolen ni ens expliquen què fan o pensen fer els nostres governants.

Notícies relacionades

A Catalunya, en efecte, fa un parell de mesos que s’ha constituït un govern independentista després de gairebé tres mesos de discrepàncies, algunes de les quals no s’han resolt. El nou President procura presentar-se com a gestor de les necessitats ciutadanes però encara no ho ha demostrat i els socis de Junts segueixen amb l’actitud de sempre allunyada de la realitat quotidiana. A Madrid, després dels indults als polítics catalans que han tingut menys oposició escandalosa de la que es temia, la important remodelació del Consell de Ministres i els objectius que han anunciat revelen una adequada visió de futur, però deixen de banda la problemàtica sanitària no resolta i la persistència del desconcert angoixant de la ciutadania.

No anem bé. I el pitjor és que no sabem ni ens diuen com pensen fer-hi front.