Una sentència crucial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El Tribunal Constitucional i l’estat d’alarma

És essencial saber si la sentència respon a la consideració que l’estat d’alarma va produir la suspensió de la llibertat de circulació que recull la Constitució a l’article 19

3
Es llegeix en minuts
El Tribunal Constitucional i l’estat d’alarma

El Tribunal Constitucional ja s’ha pronunciat sobre el primer estat d’alarma, però només en tenim la nota de premsa. No és poca cosa, perquè ens avança la sentència. Ens falta, no obstant, el text complet de la sentència, amb els raonaments jurídics que justifiquen la resolució. I també ens falten els vots particulars, que s’han d’estar acabant de redactar en vista del text final de la sentència, i que es publicaran junts.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tot i amb aquestes limitacions, val la pena fer un primer apunt. En primer lloc, per entendre quins són els efectes jurídics directes sobre la normativa del primer estat d’alarma, que es concreten en els reials decrets 463/2020 i 465/2020. I, en segon lloc, per aventurar els possibles efectes de la sentència sobre les sancions que haguessin recaigut sobre els que els van incomplir.

El Tribunal Constitucional determina que són inconstitucionals les disposicions que van imposar el confinament domiciliari i les severes restriccions a la llibertat de circulació per les vies públiques. Igualment, estableix que són inconstitucionals les facultats atorgades al ministre de Sanitat «per modificar, ampliar o restringir» els tancaments a establiments oberts al públic. El que no sabem, i és essencial, és si aquesta sentència respon a considerar que l’estat d’alarma que es va decretar va produir la suspensió de la llibertat de circulació que recull la Constitució a l’article 19. Si això és així, resultaria clar a partir d’ara que un estat d’alarma que estableixi el confinament domiciliari és inconstitucional, perquè suspèn la llibertat de circulació. El que la Constitució permetria és la suspensió de la llibertat de circulació en l’estat d’excepció. Però, tot i que la Constitució ho permeti (article 55), el cert és que la llei orgànica que regula els estats d’alarma, excepció i setge no permet en l’estat d’excepció el confinament domiciliari. Es faculta l’autoritat governativa a «prohibir la circulació de persones i vehicles en les hores i llocs que es determini, i exigir als que es desplacin d’un lloc a un altre que acreditin la seva identitat, assenyalant-los l’itinerari a seguir» (article 20.1). No arriba fins a autoritzar la imposició del confinament domiciliari, que comporta, com a regla general, l’obligació de ser a casa i la prohibició de sortir, amb excepcions taxades. I, d’altra banda, l’estat d’excepció, segons la llei orgànica esmentada, no pot aplicar-se a les crisis sanitàries. Per a això està l’estat d’alarma, com diu l’article 4.b d’aquesta mateixa llei orgànica.

També podem aventurar que, a partir de la publicació de la sentència completa, serà impossible que es declarin tocs de queda. És una suposició basada en la declaració d’inconstitucionalitat de les mesures restrictives de la llibertat de circulació, que s’estendria també als supòsits en els quals la limitació derivés d’una norma autonòmica. Perquè la garantia dels drets fonamentals protegeix davant els excessos de qualsevol poder públic, tant si és estatal, autonòmic o local.

Notícies relacionades

A aquests problemes se n’afegeixen d’altres: els que afecten les persones que en el seu moment van ser sancionades per infringir les normes declarades inconstitucionals. La sentència els concretarà, com ja s’apunta en la resolució publicada, que remet a un fonament jurídic que encara no es coneix. Però podem imaginar que s’aplicarà el que va disposar la sentència STC 45/1989. Es referia a la inconstitucionalitat de les disposicions que, en la llei reguladora de l’impost sobre la renda de les persones físiques, obligaven els matrimonis a presentar de manera conjunta la declaració de la renda. El Tribunal Constitucional va disposar que podien acollir-se a la seva sentència els que, després d’haver sigut multats per l’aplicació de la norma declarada inconstitucional, haguessin presentat un recurs contra la sanció sobre el qual encara no hagués recaigut una sentència ferma. En canvi, no es podien beneficiar de la sentència els que no haguessin presentat cap recurs. Crec que ara els efectes podrien ser similars.

Se m’ocorre un altre efecte: que els legisladors es posin les piles, i amb la referència del Tribunal Constitucional, adaptin les normes a les necessitats sanitàries. Però no sé si ho veuran molt urgent.