Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’autèntica coça de Cantona

L’esport (i sobretot el futbol) és ple d’episodis lamentables i d’eufòries etíliques, violentes, excloents. La diferència és que, ara, els esgarips previs fan que s’acumuli encara més odi contra els que s’han convertit en pàries per haver xutat malament

Efe / Carl Recine

Després del penal fallat pel joveníssim Bukayo Saka, s’ha destapat la ira dels descerebrats fanàtics contra ell i contra els seus companys en l’error, Rashford i Sancho. ¿Què els unia, a part de no haver fet gol? El color de la pell. Insults i amenaces que són reflex de la deriva cap a actituds racistes i xenòfobes, fomentades veladament per uns líders que, això sí, convoquen la mitologia pàtria amb entusiasme de “hoolligans”. Quan els jugadors s’agenollaven per simbolitzar el rebuig al racisme, Boris Johnson i membres del seu govern se’n reien o deien que provocaven divisió. ¿Hauria passat el mateix si el penal l’hagués fallat Harry Kane? Segur que no.

L’esport (i sobretot el futbol) està farcit d’episodis lamentables i d’eufòries etíliques, violentes, excloents. La diferència és que, ara, els esgarips previs fan que s’acumuli encara més odi contra els que han esdevingut pàries per haver xutat malament. Els laments de després no amaguen la responsabilitat. Gary Neville, l’ex del United, ho ha denunciat. I fa uns anys, el gran Eric Cantona va optar per la resposta més contundent contra la hipocresia: una autèntica coça al seguidor fatxa del Crystal Palace que l’estava insultant des de la grada.

Temes:

Racisme Futbol

Inicia sessió 0 Comentaris