Pros i contres

Un mal record

Produeix enrojolament pensar en els dies del «de Madrid al cel». Aquelles setmanes en què, en ple xoc pandèmic, mentre les morts es disparaven, n’hi va haver alguns que van fer gala d’una superioritat nacionalista insuportable

Catalunya està disparada en nombre de contagis, una autèntica explosió que ens situa a la cua d’Europa. Es pot apel·lar a la responsabilitat, al sentit comú i a la serenitat. Aquest virus ens ha ensenyat a ser humils. I ho ha fet amb les pitjors armes: el duel, la por i la carestia. Pèrdues sobre pèrdues. Lluny queden els dies en què vam subestimar-ne la letalitat. També la lleugeresa amb què alguns es van llançar a la seva utilització política. Encara en queden esclats, per descomptat. L’estultícia humana és il·limitada.

Produeix enrojolament pensar en els dies del «de Madrid al cel». Aquelles setmanes en què, en ple xoc pandèmic, mentre les morts es disparaven, n’hi va haver alguns que van fer gala d’una superioritat nacionalista insuportable. Culpabilitzant o ridiculitzant en comptes de mostrar solidaritat. Delectant-se en la més patètica política gal·linàcia en plena pandèmia mundial. Crispant un ambient ja electritzat per la por. Avui, la majoria dels qui van protagonitzar aquells comportaments verinosos ja han passat a un segon pla mediàtic i polític. L’aire és més respirable i el seu record serveix per alertar-nos de la fragilitat democràtica davant les diferents formes de supremacisme.

Temes:

Variant índia covid

Inicia sessió 0 Comentaris