La paciència de Junqueras

La seva reacció és admirable després del que Puigdemont explica als seus llibres. Segons l’expresident, Junqueras mai va voler la independència sinó pressionar-lo amb l’únic objectiu que es fes enrere, que l’independentisme l’acusés de traïdor i ERC guanyés les següents eleccions. També L’acusa d’abandonar el barco just després de la DUI. Aquí van uns fragments en què les cometes són paraules del mateix Puigdemont:

«No vull anar amb un vicepresident deslleial a una etapa tan dura com la que vindrà». Puigdemont diu estar cansat dels silencis constants de Junqueras, els seus dubtes i que no es pronunciï mai.

«¿Què vol Junqueras? ¿Ser el president d’una Catalunya autonòmica? ¿O és que li fa por continuar amb l’enfrontament amb l’Estat?»

Referint-se a allò de Rufián i les 155 monedes de plata, Puigdemont escriu: «Crec que convocar eleccions hauria sigut un gest de responsabilitat històrica. Hauria sigut polèmic molts anys, però jo em veia capaç d’explicar-m’ho a mi mateix. [...] Les reaccions d’ERC m’haurien fet passar com un traïdor per haver-me rendit gratis».

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Després de la DUI, al Palau de la Generalitat, Puigdemont rep un missatge al mòbil d’un amic: «¿Què passa, que no despengeu la bandera espanyola?». Ja hi són pràcticament tots els consellers i la Mesa del Parlament. [...] S’adona que no hi són ni Marta Rovira ni Oriol Junqueras. ¿Els ha vist?, pregunta. Just en aquest moment entra per la porta la secretària general d’ERC. ¿I el vicepresident?, pregunta Puigdemont. «El vicepresident no vindrà. No es trobava gaire bé. ¿No es trobava bé? Caram. Si fa poca estona érem al Parlament i no ha dit res». [...] Aquest s’ha espantat, li diu Turull a l’orella.

Junqueras té una paciència immensa. Malgrat tot, diu que la reunió de l’altre dia va ser familiar.