Pros i contres

Cal ser molt home

Hi ha motius per a l’alarma. No només per les creixents agressions LGTBI-fòbiques que esclaten als nostres carrers, sinó per l’esdevenir polític de la regió europea

1
Es llegeix en minuts
Cal ser molt home

EFE / CHRISTIAN HARTMANN

La frase va ser llançada amb contundència i rebuda amb displicència. «Cal ser molt home», va etzibar Miquel Iceta a un diputat de Vox que havia repartit insults i menyspreus. El primer polític a declarar públicament la seva homosexualitat a Espanya comminava un representant del partit que advoca pel retrocés en els drets LGTBI a tenir el valor de retractar-se. I la frase transcendeix l’anècdota del moment, per convertir-se en una rotunda reafirmació i un torpede a aquesta concepció masclista que menysprea les dones i estigmatitza els qui no s’ajusten a la seva castradora concepció de la norma. 

Hi ha motius per a l’alarma. No només per les creixents agressions LGTBI-fòbiques que esclaten als nostres carrers, sinó per l’esdevenir polític de la regió europea. La nova presidència de la UE, a càrrec de l’eslovè Janez Jansa, resulta inquietant. La seva proximitat a les tesis discriminatòries de Viktor Orbán (Hongria) és un esperó per a la ultradreta i per a la propagació d’un discurs de l’odi que es camufla i es filtra pels més diversos caladors. A la fi, cal ser molt persona per reconèixer la diversitat. Per lluitar, sense fissures, per tots i cada un dels drets humans.