A propòsit d’un tuit

El venedor de pistatxos

Afirmar que Puigneró no sap escriure en castellà, és fer-li un favor, ja que el més probable és que no sàpiga escriure, i punt

2
Es llegeix en minuts
El venedor de pistatxos

Es veu que el vicepresident del governet, Jordi Puigneró, va intentar comunicar alguna cosa en castellà. Dic «va intentar», perquè entre les faltes d’ortografia que va ser capaç de perpetrar en les quatre línies del tuit, i l’absència de criteri al col·locar signes de puntuació, ho va deixar així, en un intent de comunicar qui sap què. Hi ha qui aventura –enigmistes, criptògrafs, gent d’aquesta mena– que el vicepresident pretenia comparar les colònies d’Amèrica del Nord al segle XVII amb la Catalunya actual. Ves a saber, potser sí, ja que ho va escriure el 4 de juliol, però això equivaldria a suposar que sap alguna cosa d’història, cosa prou improbable.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Afirmar que Puigneró, meitat Puigdemont meitat Neró, o sigui, meitat incendiari de Catalunya meitat de Roma, no sap escriure en castellà, és fer-li un favor, ja que el més probable és que no sàpiga escriure, i punt. Ara bé, l’analfabetisme, que en altres latituds incapacita qualsevol per ocupar un càrrec públic, a Catalunya és un plus, com ens demostra la història més recent. Com més analfabet és algú, més alt pot arribar a l’escalafó del governet. Puigneró ha arribat a tota una vicepresidència, així que ha d’anar sobrat de mèrits en aquest sentit, però per si de cas hi ha dubtes, publica un tuit i les esvaeix amb només 140 caràcters. O els que sigui que té un tuit, és igual, si no sap escriure tampoc sabrà comptar, o no arribaria on ha arribat.

Notícies relacionades

L’ortografia és feixista, i la castellana doblement, per ortografia i per castellana. Si convoquéssim un referèndum, segurament guanyarien els que voten per no accentuar cap paraula ni posar mai signes de puntuació. No ens entendríem, però si el mandat popular així ho vol, qui som nosaltres per negar-l’hi. Tant intentar descobrir on era l’opressió dels catalans, i la teníem davant els nassos: en les regles d’ortografia.

Fins ara, Puigneró no passava de ser aquell tio que surt a la tele i sembla un iranià venedor de pistatxos pels carrers de Teheran. No seria estrany que amb el seu analfabetisme rampant, s’hagi postulat sense saber-ho –què sabrà, el pobret– a la presidència de la Generalitat en el futur. La pilota està ara a la teulada d’Aragonès, que ha de demostrar ser més inútil encara que el seu segon, si no vol que el llacisme demani la seva dimissió.