Sexualitats i orgull

Com a societat no ens podem permetre que existeixi la LGTBIQA+fòbia. I encara existeix. I qui ho negui és que s’ha de graduar la vista. Ens eduquen, des del minut 0, sexualitzant-nos d’una manera en concret: donant per fet que totes les criatures són heterosexuals i cisgènere. I això fa que tots els aprenentatges siguin cisheterocentristes. (¡I com costa eliminar tanta mala educació!).

Aquest article podria ocupar pàgines i pàgines parlant sobre tot plegat però em vull centrar en parlar d’alguns aspectes sobre com construïm l’ideari mitològic de com funcionen les sexualitats del col·lectiu LGTBIQA+.

Aquest matí llegia a un fil de Twitter d'en @Carrington_BIO, que hi ha certes persones (heterosexuals, és clar) escandalitzades amb les lectures que s’estan fent de la nova per pel·lícula de Pixar, ‘Luca’.

Sense fer cap espòiler: hi ha una amistat entre dos nens i imagino que això ha fet a algunes persones imaginar-se que hi ha certa flaire d'homosexualitat en aquesta relació (ho dic així utilitzant un to carrincló, com el que deuen tenir les persones que s’han escandalitzat). També es van fer moltes bromes homòfobes quan el gran públic va veure al cine la relació entre Frodo Saquet i Samseny Gamgí. I sí, les bromes d’aquest tipus són homòfobes. Fixeu-vos que hi ha qui s’escandalitza quan pensa que hi pot haver-hi una relació sexoafectiva homosexual però els nostres contes infantils estan plens d’històries sexoafectivas heterosexuals i ningú s’escandalitza.

Qui s’escandalitza per quelcom així, ¿com s’imagina que és ser homosexual? ¿O bisexual? ¿O trans? ¿O intersex? ¿O asexual? La societat ha construït un imaginari LGTBIQA+fòbic que és difícil de combatre (¡però no impossible!). Jo em trobo amb preguntes, comentaris i bromes LGTBIQA+fòbiques arreu on vaig. Evidentment entre el públic adult que em rodeja i, també, entre les persones adolescents a qui faig tallers. Està clar que qui més s’anima a fer comentaris despectius són els nois i homes cisheterosexuals. ¿Per què? Doncs perquè en l’aprenentatge de la masculinitat (la tòxica, està clara, aquella que és la base de la violència masclista) hi ha implícit que un «home de veritat» no pot ser ni gai ni asexual ni trans. ¿Quines tonteries, oi? Sí... però encara hi ha persones que ho pensen. I és llavors quan em trobo les bromes sobre el sexe anal, el pànic que tenen alguns nois i homes si algú parla que els estimulin l’anus, o que un altre noi els abraci o els hi mostri afecte. També hi ha les típiques i tòpiques creences sobre com és el sexe lèsbic, idees preconcebudes gràcies (en gran part) a un porno lèsbic que han construït homes perquè el consumeixin homes, heteros, és clar. I tot el desconeixement sobre què és la bisexualitat, que encara és percebuda per algunes persones com una orientació vinculada al vici... ¿Vici? ¿Una orientació sexoafectiva pot ser un vici? Quanta bifòbia, per favor... I si la bisexualitat encara es percep com un vici, l’asexualitat desperta molta incomprensió i molta acefòbia o afòbia. En un món hipersexualitzat, quan algú no sent atracció sexoafectiva se la mira malament. ¡Quanta obcecació!

I si parlem del col·lectiu trans, un col·lectiu que també és ple de diversitats i que reben l’atac de persones trànsfobes utilitzant argumentacions basades en estereotips i, a més, similars a les que utilitzen les persones que estan en contra de l’avortament.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

¿Com us imagineu que som la gent del col·lectiu LGTBIQA+? ¿Què us espanta de la diversitat? ¿Com us imagineu que tenim relacions sexuals? ¿Per què no defugiu d’idees preconcebudes i caducades i apreneu de les persones homosexuals, bisexuals, asexuals, intersexuals, trans...?

Les relacions sexuals són relacions sexuals, les pràctiques sexuals que es fan no depenen de l’orientació sexual. I si encara creus que el sexe anal només el fan les parelles de gais és que necessites ampliar el teu ventall de coneixements sobre orientacions sexoafectives i jocs sexuals. I ja ha arribat el moment de trencar aquesta cotilla mental que planteja una societat on tot és binari perquè, evidentment, no tot és binari. És més, quasi res és binari. Les sexualitats són diverses i l’important és viure-les i disfrutar-les amb llibertat. I si això et suposa un problema, qui s’ha de revisar ets tu.