Resolució sobre els líders independentistes

El Consell d’Europa i el procés

El que passa a l’Assemblea de Parlamentaris és l’avantsala del que segurament passarà al Tribunal Europeu de Drets Humans

3
Es llegeix en minuts
El Consell d’Europa i el procés

MIREIA ARSO

La resolució de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa de dilluns passat demanava l’excarceració dels condemnats per l’1-O, la reforma del delicte de sedició i la retirada de les euroordres contra els dirigents independentistes. Les decisions de l’Assemblea de Parlamentaris es prenen tenint en compte el Conveni Europeu de Drets Humans, que és el text en què es basen les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans. Que es reconegui que «Espanya és una de les democràcies més antigues d’Europa» no implica que no puguin existir errors i crítiques. Aplicar amb rigor i diligència aquestes resolucions és complir la Constitució. L’article 10.2 CE disposa que tots els drets reconeguts en el Títol 1 s’han d’interpretar tenint en compte els tractats internacionals en la matèria. A l’article 10 la Constitució inicia aquesta relació entre l’humà i els poders públics. De fet, el primer apartat remarca que els esmentats drets s’han d’interpretar conforme a la dignitat humana, que és el punt de partida i d’arribada.

Potser el més cridaner de la resolució sigui que les indicacions a Espanya es realitzen juntament amb Turquia, un dels països del món amb més periodistes empresonats segons l’Institut Internacional de Premsa i Reporters Sense Fronteres. També que s’hagi aprovat amb 70 vots a favor, alguns dels quals provinents de representants espanyols, 28 en contra (de representants d’Espanya, Turquia i l’Azerbaidjan) i 12 abstencions.  

Poc s’ha debatut sobre la condemna a la presidenta del Parlament de Catalunya i quins haurien de ser els límits al debat en un Parlament. La resolució del Consell ho fa i destaca que permetre una discussió d’aquesta índole no pot portar la pena de presó per més que es vinculi a la desobediència. Més, tenint en compte que «des de l’any 2005 no hi ha a Espanya el delicte de convocatòria d’un referèndum il·legal».

L’Assemblea també remarca que és «indiscutible que ni un sol dels polítics catalans va cridar a la violència» en cap moment. I així «celebra calorosament el fet que els delictes de sedició i rebel·lió hagin sigut objecte d’un intens debat a Espanya en les esferes polítiques i jurídiques». Apuntant que s’havien redactat recordant els cops d’Estat esdevinguts en la nostra història recent portats a terme per militars armats. El Consell no acull la idea que pugui existir «la violència sense violència». Una «massa de manifestants exercint coerció psicològica a la policia», continua el text de la resolució, no pot ni ha de considerar-se «alçament tumultuós», per més organitzats i alterats que estiguessin els manifestants. I és per això que aconsella reformar el Codi Penal, el delicte de sedició, i aclarir qualsevol marge d’interpretació que pugui fer malbé el dret de manifestació de manera que no puguin donar-se en un futur situacions com l’actual: «sancions desproporcionades a transgressions no-violentes». Perquè, si no, ¿en què quedarà el dret de manifestació?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Afegeix que molts altres representants públics estan sent processats i que les euroordres continuen vigents malgrat «haver rebut més d’un revés als tribunals d’Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit». Amb això demana també que es retirin les euroordres i tots els processos contra altres representants polítics de menor rang.

Més enllà de l’impacte de la resolució del Consell d’Europa i de la seva eficàcia directa és important anotar que el que passa a l’Assemblea és l’avantsala del que segurament passarà al Tribunal Europeu de Drets Humans. Tot això hauria de portar a iniciar un debat sobre quins han de ser els passos a seguir a partir d’ara que poden produir-se en l’àmbit de la política i que si es recull el proposat pel Consell d’Europa Espanya hauria «de començar un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques de Catalunya, incloses aquelles que no volen la independència». La finalitat seria «reforçar la democràcia espanyola». Tot això «conforme a l’Estat de dret, l’imperi de la llei, la bona governança i el respecte absolut als drets humans». Quatre pilars indissolubles.