Els indults al BOE

Cap dels més de cent indults atorgats pels Governs de Pedro Sánchez havia invocat fins ara la «utilitat pública» com a justificació. Aquests sí; en els altres, es van adduir criteris de justícia i equitat. Tots són arguments previstos per la llei de l’indult de 1870, però el d’utilitat pública és el que posa més en evidència el caràcter polític, com a qüestió d’oportunitat, de la mesura de gràcia. El que coincideix bastant amb les recomanacions de l’informe citat, en què l’última dirigida a les autoritats espanyoles (paràgraf 10.3.6) els acaba demanant diàleg amb totes les forces polítiques catalanes, «sense recórrer al dret penal, però respectant plenament l’ordre constitucional d’Espanya». L’informe sobre el qual es basa la resolució del Consell d’Europa (paràgrafs 82 i següents) considera que el Tribunal Suprem va imposar una sentència desproporcionada als líders independentistes. Aquesta crítica no té cap valor jurídic, però podria apuntalar amb raons de justícia i equitat la concessió dels indults. 

Uns indults que són condicionats. L’article 14 de la llei de l’indult diu: «Podran, a més, imposar-se al penat en la concessió de la gràcia les altres condicions que la justícia, l’equitat o la utilitat pública aconsellin». Al 18 llegim que «la concessió de l’indult és per la seva naturalesa irrevocable d’acord amb les clàusules amb què hagi sigut atorgat». Tot i que s’ha imposat als indultats la condició de no cometre delictes greus durant alguns anys, això no significa que s’incompleixi la llei; són irrevocables mentre es compleixin les clàusules, que poden incloure condicions. És, amb tot, una qüestió jurídica debatuda.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Encara més en el pla polític. El Govern de Pedro Sánchez pensa que amb els indults s’obre un camí per al diàleg polític. L’oposició els rebutja, ja que hi veuen una concessió inacceptable a l’independentisme. La resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, per la seva banda (paràgraf 10.3.6), convida a un diàleg entre totes les forces polítiques. En aquest context cal recordar que el Govern central pot basar els seus indults en la «utilitat pública», segons la llei de l’indult. Al ser l’òrgan que dirigeix la política interior, segons la Constitució, li correspon determinar, en el marc de les normes, el que consideri d’utilitat pública. Se li pot exigir que motivi els indults, i ho ha fet, com s’ha vist als informes del Ministeri de Justícia que s’han conegut. Desenes de pàgines per a cada persona beneficiària de la mesura de gràcia, que no agradaran a tothom. L’oposició pot utilitzar tots els mitjans legals al seu abast per combatre els indults, i els partits que la formen presentaran recursos. La jurisprudència del Tribunal Suprem és restrictiva a l’hora d’admetre recursos de partits polítics contra les resolucions del Govern; es troba resumida en una interlocutòria de la secció quarta de la Sala Tercera de 31 de juliol del 2020. Veurem què dirà ara aquesta mateixa Sala. El que no hauria de fer és valorar la utilitat pública dels indults, perquè això pertany a les competències del Govern central.

Des de la declaració d’insubmissió a l’ordenament estatal i autonòmic que va aprovar el Parlament el 9 de novembre del 2015, fins a l’aplicació de l’article 155, semblava que a les institucions catalanes s’actuava com si el dret no existís. El Govern central, per la seva banda, aparentava actuar com si només existís el dret. Crec que amb els indults es demostra que el dret permet fer política, i tant de bo que la política i el dret no tornin a ignorar-se.