Pros i contres
L’exhalació
De Filippo és això, aquesta barreja de comèdia «feliç o trista, segons les circumstàncies», que acaba deixant una olor d’amargor just després d’haver rigut amb les ocurrències dels pobres desgraciats que lluiten a saber per què
Teatro ’Filumena Marturano’, con Clara Segura y Enrico Laniello Foto Silvia Poch
Diuen que Eduardo De Filippo va escriure ‘Filumena Marturano’ en dotze dies. És la mateixa «exhalació» que reclama Oriol Broggi per al muntatge de l’obra que ha estrenat La Perla 29, amb una Clara Segura –com sempre– capaç de transitar de la comèdia al drama en mil·lèsimes de segon, i un Enrico Ianniello, actor napolità, que encaixa en tots els registres, els còmics, amb la precisió del gag, i els seriosos, amb la transcendència una mica encartonada de qui observa com li canvia la vida. Perquè De Filippo és això, aquesta barreja de comèdia «feliç o trista, segons les circumstàncies», que acaba deixant una olor d’amargor just després d’haver rigut amb les ocurrències dels pobres desgraciats que lluiten a saber per què: per l’estricta supervivència, per agafar-se a un món que ja no existeix, per tirar endavant, senzillament. Com diu Broggi, la història de Filumena Marturano és «un tros de vida sense refinar», és aquell esclat –l’exhalació– de la vida mineral, pura, en què les passions i els desitjos són a flor de pell.
Allà a fora hi ha el món, hostil. I aquí, contra el món, la dona que lluita per la dignitat. Una mare coratge que viu de l’engany per poder ser autèntica, real.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.