Diàleg
Entrem a la via lenta
El termini que els contendents de la Moncloa i la plaça de Sant Jaume s’han donat per fer-se moixaines és de dos anys.
Sánchez y Aragonès en el acto de entrega de la medalla de Foment /
Ara, abans que arribin les vacances polítiques, sembla que les coses s’acceleren, però tot sembla indicar que a la tardor entrarem en via lenta. Via lenta a Madrid. Via encara més apaivagada a Catalunya. De manera que els impacients, els apressats, els que detecten grans flamarades on ni tan sols apareix una minúscula espiral de fum, podran elegir entre la bicicleta estàtica i la cinta de córrer, i si són dels que no actuen ni pensen actuar però animen els altres a accelerar a veure si passa alguna cosa grossa i rebenta tot d’una vegada, més val que esperin ajaguts perquè drets es cansarien.
El termini que els contendents de la Moncloa i la plaça de Sant Jaume s’han donat per fer els tatos és de dos anys. Els dos que falten perquè els partidaris del diàleg i els que fan veure que es troben encadenats a la taula arribin a la conclusió que no hi ha res a concloure. Són els dos anys que faltaran a finals d’aquest 2021 perquè s’acabi la legislatura i els socialistes tornin a ensenyar el profund interior del barret de copa tot assegurant que aquesta vegada sí que en sortirà, no un conill, sinó tota una llodrigada. Més endavant ja veurem, o ja es veurà, com Pedro Sánchez es frega les mans i exigeix recolzaments encara més gratuïts si la suma del PP i Vox frega la majoria absoluta sense arribar-hi.
De moment, per a decepció dels amants de l’agitació i la batussa, Pedro Sánchez i Pablo Casado s’han quedat sense oposició interna i sense ganes d’anar a ganivetades mentre Jordi Sànchez ha d’estar ansiós per acompanyar Pere Aragonès a sopar amb el rei al preu de fulminar els pocs radicals que quedaven a JxCat. Després de l’estiu, quan els presos ja faci mesos que són al carrer, quan la lentitud de la justícia europea superi la novel·la homònima de Milan Kundera, el PP s’hagi quedat sense munició a Madrid, a Catalunya, la endormisacada coalició que, com alguns impacients impostats recorden, havia d’explorar totes les vies, haurà d’optar entre la més extrema i avorrida parsimònia i la via morta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
