Una aliança mundial

L’acord entre Catalunya i Nova Caledònia és l’acció més important portada a terme pel ‘governet’ en els últims anys. Que tal cosa parli per si sola de la inutilitat del ‘governet’ no entela el valor d’aquest gran acord internacional. El mèrit és haver triat el país o lloc o illa o el que sigui, adequat: igual que no hi ha cap català capaç de situar Nova Caledònia al mapa, tampoc hi ha cap habitant de tan exòtic lloc que sàpiga on és Catalunya. Firmar un acord sota tals característiques d’equitat suposa començar-lo amb bon peu. Podríem afegir que hi ha tants catalans a qui els importa el que passi a Nova Caledònia com caleidoscòpics –o com s’anomenin– a qui importa el que passi a Catalunya: zero.

-Doncs jo compro allà les calces.

-Caledònia, senyora Borràs, no Calzedonia.

L’única utilitat de l’acord és haver-lo firmat amb una gent de qui ni sabem res ni volem saber-ho, ja que ells tampoc volen saber res de nosaltres. Aquests són els acords més duradors. Si hagués sigut amb un lloc pròxim i conegut, com França, Andorra o l’illa de Lesbos, el ‘governet’ ho hauria de justificar, potser fins i tot –Déu no ho vulgui– hauria de treballar una mica. I a més, francesos, andorrans i lesbians ens coneixen, i el més segur és que ens enviessin a prendre per cul, amb perdó, que els catalans no porten més que problemes. Amb Nova Caledònia no hi ha perill, ni ens coneixen ni tenen ganes de conèixer-nos, així que n’hi ha prou amb desitjar-los molt èxit en les seves reclamacions, que a saber quines són, però com que tothom té alguna cosa a reclamar, així quedem bé. Ells faran el mateix, potser ja han enviat un telegrama desitjant als catalans que ens vagi tot de primera, i bon vent i barca nova.

Notícies relacionades

Revisionisme i desmemòria

Shakespeare i l’empatia

Coneixent la proverbial intel·ligència dels que ens governen, hauran triat Nova Caledònia després de concloure que si n’hi ha de nova també n’hi deu haver de vella, cosa que les acosta als catalans, que aspirem a ser la Dinamarca del Sud, o sigui, la Nova Dinamarca. És clar que això era abans que el procés s’esfondrés com un castell de cartes, ara ens conformem amb ser la Nova Caledònia de l’Est. O de l’Oest, això dependrà de per quin costat viatgin cap allà els nostres representants, que segur no tardaran a anar-hi, amb totes les despeses pagades. Per nosaltres.