Pros i contres
‘Rex ex machina’
En la pregunta de si el monarca firmarà els indults nia la temptació d’una irrupció suprema
Aquell senyor que anava en texans amb tot de proclames feixistes, un cinturó amb una sivella en forma de calavera, una bandera d’Espanya com a capa, una samarreta també molt espanyola i, sobretot, una enorme testa de toro de camuflatge, potser és que estava fent un homenatge a Berlanga. Tota la manifestació contra els indults va ser, de fet, un plató de les efervescències patriòtiques, amb proclames enfervorides i brindis a un sol que estavellava les pedres. El fet més significatiu, però, més enllà dels crits efusius i del to crispat, va ser la introducció de la figura del Rei en l’escenari, un ‘Deus ex machina’ que, a parer de Díaz Ayuso, ha de salvar la pàtria a última hora. Aquest és un recurs clàssic, criticat per Aristòtil, que consistia en l’aparició sobtada d’un déu, des de fora, sense lligam amb la narració, per intervenir en l’acció i evitar la tragèdia. Ara en podríem dir un ‘Rex ex machina’, perquè en la pregunta de si el monarca firmarà els indults hi ha la temptació d’una irrupció suprema. Si no els signa, que tot pot ser, vistos els antecedents, assistiríem a una crisi constitucional de conseqüències incalculables. Això proposa Díaz Ayuso.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
