Món trans

Escolteu el ‘podcast’ ‘Mòbil, cartera, claus’

Documenta el procés d’hormonació amb testosterona de Març Llinàs com a part del seu trànsit a home i és interessant, intel·ligent, divertit, tendre, original, honest i necessari

2
Es llegeix en minuts
Activistas trans durante una protesta ante el Congreso de los Diputados.

Activistas trans durante una protesta ante el Congreso de los Diputados. / JOSE LUIS ROCA

Escolteu-lo. Aquest article es podria quedar en el títol, que ja condensa exactament el que vull comunicar. Però us explicaré per què ho dic.

‘Mòbil, cartera, claus’ és un podcast fet des de Radio Primavera Sound per Març Llinàs; el podeu sentir a Spotify. Són 12 episodis de duració diversa (7, 8, 12, 33, 14 minuts), gravats un cop al mes, que van ser fets per documentar el procés de la seva hormonació amb testosterona com a part del seu trànsit cap a home. L’únic podcast on la veu del presentador canvia a cada episodi, com diu en Març.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’estructura és molt senzilla: presentació, reflexions i una cançó final. Un cop per mes, de febrer de 2020 a gener de 2021, anem descobrint parcel·les d’una realitat que per a molts pertany més a un pla teòric que no pas a un de material. Però si una cosa és un cos en transició és, sens dubte, material, i també ho és la seva interacció en un entorn on és estrany: resignificar una Gillette, anar a una entrevista de feina, sentir com et criden pel teu antic nom per la megafonia de l’aeroport.

“Mòbil, cartera, claus” és un podcast interessant, intel·ligent, divertit, tendre, original, honest i necessari, més enllà del valor documental. Jo el vaig escoltar fa ben poc, després de sentir-ne fervoroses recomanacions durant mesos i mesos. Quan l’escolteu, passareu a engrossir les files dels fervorosos recomanadors. Feu-me cas.

Les nostres realitats són eminentment cis, i el fet d’haver viscut alineats amb la norma fa que puguem no haver reflexionat ni un segon sobre la identitat de gènere, o les construccions existents en la nostra manera d’expressar-la. Escoltar persones trans és un primer pas essencial, perquè si no ho hem fet és més fàcil que ens sigui un tema aliè, una entelèquia. Però la transfòbia existeix: és un col·lectiu que pateix assetjament escolar, problemes per accedir a un lloguer, elevadíssima taxa d’atur, suïcidi. Segons un estudi de Trans Respect, Espanya és el segon país europeu amb més persones assassinades per ser trans. La transfòbia nega, humilia, dificulta, deshumanitza, agredeix i mata. I és transversal: va des de l’extrema dreta fins a sectors d’un autoanomenat feminisme, que al·lega que les dones trans dilueixen l’agenda feminista. Però un feminisme trànsfob és un oxímoron.

Notícies relacionades

 

Escolteu “Mòbil, cartera, claus”.

Temes:

Podcast