Pros i contres

No va ser un miratge

L’1 d’Octubre va ser un dia real amb unes urnes reals i amb uns vots reals i amb una repressió real, que va desembocar en una irreal declaració d’independència

Es llegeix en minuts
No va ser un miratge

No estic d’acord amb el que esmenta la meva amiga Emma. No crec que l’1 d’Octubre fos una farsa, en el sentit d’una «cosa fingida que es pretén fer passar com a vera». Va ser un dia real amb unes urnes reals i amb uns vots reals i amb una repressió real, que va desembocar en una irreal declaració d’independència, feta més de somnis efímers que no pas de la constatació d’un hipotètic mandat dels ciutadans. No descarto, això és cert, que molts dels que hi van participar, dels que van promoure aquell referèndum, el visquessin amb la convicció de dur a terme un acte fundacional, encegats per la simbologia, però també és veritat que n’hi va haver molts que ho vam viure, esporuguits i aterrits per l’odi que vèiem al nostre voltant, amb la idea d’estar duent a terme una colossal reivindicació col·lectiva.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’error monumental va ser que la mateixa nit de l’1-O no s’emetés el missatge d’una victòria moral i que la cosa s’allargués fins on es va allargar. Per això crec que és bo que ara s’abandonin els cants de sirena i que ens aferrem, com Ulisses, a l'arbre mestre de la nau per tal de no sucumbir a les dolceses que duien al naufragi. No va ser un fingiment. Tampoc no va ser un miratge.