Context
Indults per combatre el com pitjor millor
El repte de Sánchez és demostrar que els indults poden ser útils per aïllar els pessimistes del com pitjor millor, a Madrid i a Waterloo
Cayetana Álvarez de Toledo ha resumit en dues paraules el relat polític amb què la dreta es disposa a armar un sagramental. Els indults són inútils i contraproduents, ha sentenciat la marquesa de Casa Fuerte. Pot ser que la dreta no tingui un pla, mes enllà d’organitzar gatzara a la plaça de Colón, però té un relat: els indults no serviran per combatre l’independentisme. Al contrari, donaran ales als qui estan disposats a tornar a trencar l’ordre constitucional i estatutari, com van fer el 2017. Pedro Sánchez no hauria de menysprear aquesta idea perquè està profundament arrelada en l’opinió pública espanyola (inclosa part de la catalana). L’ha de combatre si vol que el cost dels indults sigui assumible. En altres paraules, als defensors de les mesures de gràcia els falta acompanyar la seva proposta d’un relat que es pugui contraposar amb versemblança i eficàcia al de la dreta.
No n’hi ha prou amb la fonamentació jurídica d’uns indults la impugnació dels quals té poc recorregut, per molt que el Tribunal Suprem s’hagi pronunciat en contra. Indultar és una prerrogativa que han exercit presidents del Govern del PP i del PSOE i de la qual s’han beneficiat militars, funcionaris, jutges, banquers o ciutadans corrents. Res impedeix que els condemnats del procés ho siguin ara, totalment o parcialment, amb o sense advertències sobre les conseqüències que tindria la seva reincidència (no en les seves idees, sinó en la vulneració de les lleis). Aquest no és el problema perquè Sánchez està legitimat per indultar. El problema és que molts desconfien que serveixi per a alguna cosa. Pensen, com diu la marquesa, que els indults seran inútils i que fins i tot poden ser contraproduents. Si el Govern no canvia aquest estat d’ànim, la mesura pot provocar un autèntic daltabaix social i fer encara més profunda la fossa que separa Catalunya de la resta d’Espanya.
Entretots
Aconseguir-ho no serà fàcil mentre part de l’independentisme no faciliti la tasca. En tot cas, no serà possible sense posar al davant la utilitat política de la mesura. Fa 15 anys, Mariano Rajoy va cridar a recollir firmes contra el nou Estatut català. Quinze anys després, encara queden les conseqüències: l’independentisme va doblar els seus recolzaments i Espanya arrossega un dels problemes polítics més greus de la Unió Europea. Les mocions que el PP ara pensa portar a 8.000 municipis són tres quarts del mateix. Munició per a Carles Puigdemont i els qui viuen de la confrontació. Les dades per demostrar que el diàleg i la concòrdia tenen efectes contraris són escasses, però existeixen. Des que Sánchez governa, el ‘no’ a la independència torna a estar per sobre del ‘sí’. L’estratègia del PP ha atiat el conflicte, i ha deixat en mans dels jutges la seva resolució. El repte de Sánchez és demostrar que els indults poden ser útils per aïllar els pessimistes del com pitjor millor, a Madrid i a Waterloo, per enfortir la democràcia a Espanya i per guanyar credibilitat a Europa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
