Feijóo i l’islam

Notícies relacionades

Sobreviure sense pressupostos

Europa menystinguda

Les forces que qualifiquem púdicament d’il·liberals han trobat un filó. El mateix que explota Donald Trump quan aconsella els immigrants que corrin en ziga-zaga si volen escapar-se d’una presó envoltada de caimans. Amb una diferència: la instrumentalització religiosa que la por de l’altre adopta a Europa. Als Estats Units, el que dona vots és assenyalar els espaldas mojadas. Aquí, és encoratjar l’espantall de l’islam. Les pasteres porten musulmans. La tanca de Melilla és un colador de mahometans. A l’Alcorà hi ha el secret dels atemptats de Barcelona i Madrid. Tot porta l’islam. Tot es redueix a l’islam. ¿Què ens passa amb l’islam?

Fa anys, li vaig presentar Jordi Pujol a un immigrant nascut al Marroc. El llavors president es va interessar per la seva història i, en un moment determinat, li va preguntar: ¿Vostè és musulmà? Sí, va respondre el noi. ¿Molt musulmà?, va insistir Pujol davant la sorpresa del jove de Tànger. La pregunta de Pujol revelava el desconcert de molts cristians. ¿Per què són tan religiosos els musulmans? ¿Per què omplen els carrers, durant el Ramadà, mentre les nostres esglésies són buides? No soc creient, però puc entendre la perplexitat d’un catòlic davant la puixança de l’islam. El que no és just és donar-los la culpa als musulmans de la crisi de l’Església catòlica i de l’auge del secularisme.