Compte enrere a Gaza

Com era d’esperar, el primer ministre Benjamin Netanyahu i l’organització Hamàs s’han afanyat a proclamar-se vencedors de la contesa. No obstant, cap dels dos sembla que hagi obtingut els seus objectius, ja que l’ofensiva militar de Netanyahu tan sols ha aconseguit acabar amb la vida d’unes desenes de milicians sense arribar als principals comandaments de la formació islamista. Tampoc Hamàs ha aconseguit que les autoritats israelianes facin marxa enrere en els seus plans de judaïtzar Jerusalem Est ni que congelin els desallotjaments forçosos al barri de Sheikh Jarrah.

L’alto el foc no hauria sigut possible sense la implicació activa de l’administració de Biden. En línia amb la seva posició tradicional, els Estats Units van maniobrar en el Consell de Seguretat per evitar una resolució de condemna a Israel. No obstant, el president nord-americà ha deixat clar que recolza la solució dels dos estats i que no està disposat a atorgar un xec en blanc a Netanyahu, com va fer Trump. A més, Biden ha hagut de fer front a un intent de revolta dins del seu propi partit, on l’ala esquerrana representada pel senador Sanders i la congressista Ocasio-Cortez ha criticat àcidament Israel presentant una iniciativa per mirar de bloquejar la venda d’armes.

El fet que cada vegada més demòcrates s’atreveixin a criticar en públic les violacions dels drets humans d’Israel evidencia que alguna cosa està canviant en l’escena política nord-americana. El president Biden sembla que s’ha adonat dels nous vents que bufen i ha manifestat la seva voluntat de centrar-se no només en la reconstrucció de Gaza, sinó també a assolir una pau duradora, ja que «palestins i israelians mereixen viure en condicions de seguretat i protecció i disfrutar per igual de llibertat, prosperitat i democràcia».

L’enèsim xoc entre Israel i Hamàs també ha evidenciat el fracàs rotund de l’Acord d’Abraham pel qual els Emirats i Bahrain van normalitzar les seves relacions amb l’Estat hebreu. L’acord esmentat pretenia establir les bases d’una nova aliança regional per frenar l’Iran a costa d’abandonar els palestins a la seva sort. No obstant, la defensa de la qüestió palestina segueix gaudint de bona salut al món àrab, de manera que trair-la podria tenir un cost elevat, fet del qual probablement haurà pres bona nota Mohamed bin Salman, home poderós de l’Aràbia Saudita. De fet, un president egipci Abdel Fattah al-Sisi en hores baixes no ha dubtat a recórrer a una retòrica propalestina per reforçar la seva posició. La seva mediació entre Israel i Hamàs ha sigut aplaudida per Joe Biden.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Malgrat el cessament d’hostilitats, no hem d’oblidar que l’alto el foc simplement ens torna a la casella de sortida. La situació als territoris ocupats no pot ser més dramàtica, especialment en una Gaza tancada i barrada des de fa 15 anys. Des d’aleshores, l’Exèrcit israelià hi ha llançat quatre ofensives militars (2008, 2012, 2014 i 2021) que han destruït bona part de les infraestructures i aguditzat els problemes estructurals. Per la seva banda, Jerusalem Est pateix la campanya més intensa de judaïtzació de les últimes dècades, amb la instal·lació de milers de jueus als barris àrabs de la ciutat i amb la construcció de noves colònies que pretenen separar Jerusalem Est de la resta de Cisjordània, convertida en una sèrie de bantustans entre si per obra i gràcia dels Acords d’Oslo.

Mentre no s’ofereixi als palestins un horitzó polític per resoldre la seva situació, el pròxim xoc de trens serà només una qüestió de temps. Si no es gira la truita, a partir d’ara comença el compte enrere.